Opinió 30/06/2016

Els nous espais urbans: els efectes sobre el comerç

Tenim una oportunitat única de posar al servei d’un nou model comercial d’èxit les nostres més preuades joies, infraestructures vinculades a l’esport, la història, l’art, la cultura, la tecnologia, l’oci o la salut

i
Pere Augé
4 min

Ja fa temps que el nostre país ha endegat un procés de transformació que, des del punt de vista normatiu, ha estat àmpliament recolzat i assumit per institucions i ciutadans, però que perd intensitat i consens quan es tracta de reflexionar a l’entorn del reforçament i impuls dels sectors econòmics tradicionals i més particularment del comerç i la configuració dels espais urbans on es troba ubicat.

En el que si que hi ha unanimitat és en el fet de què el comerç tal com l’hem concebut tradicionalment està en constant retrocés i que calen profunds canvis per a reactivar-lo. Tenim en marxa un ambiciós projecte de pla estratègic del comerç que segur aportarà molta llum al desconcert i al desànim que avui envaeix gran part dels nostres comerciants, però entretant, permeteu-me fer algunes reflexions que ens podrien ajudar a dimensionar la problemàtica real i les eventuals expectatives i fins i tot les solucions que tenim a l’abast.

Fins ara el gran motor de la nostra economia ha estat el turisme, determinant de l’èxit durant dècades del nostre comerç. Però és clar, d’una etapa de constant caiguda des de començaments del 2.000 i després de 5 anys de replegar-nos al voltant de l’estratègia de conservar els 8 milions de visitants, i malgrat haver-ho intentat tot per conservar el model comercial tradicional, podem arribar a una primera conclusió: el creixement és més conjuntural que efectiu i la manca de resultats deriva directament del fet que el nou turista potencial ja no es sent únicament motivat per les compres com abans. Es clar, si no som capaços de generar nous elements motivadors és ben segur que la decadència del model anirà sent cada cop més evident.

Permeteu-me però ser optimista per un instant. Les solucions les tenim al nostre abast. De fet, algunes estan en camí, però cal que clarifiquem primer a quin model turístic i comercial aspirem.

Els darrers anys resulta evident que la nostra societat està canviant com ho ha fet el nou model econòmic tants cops comentat. Els nous residents semblen tenir un poder adquisitiu més alt i les seves exigències van en aquest sentit. Igualment, el nou turista també reclama productes més exclusius, atenció més personalitzada, espais comercials més confortables i un complement d’oci, lleure, salut i cultura que justifiqui el romandre més temps a casa nostra.

Els nous escenaris comercials on uns i altres han d’interactuar, han de ser capaços de generar emocions entre els consumidors, siguin interns o externs, motivant-los a reaccionar davant el reclam dels diferents actors sigui quina sigui l’oferta que proposen.

I quan diem escenaris ens referim a espais urbans habilitats al efecte, preparats per donar servei a l’exigent demanda dels seus potencials usuaris. No entrarem ara a debatre sobre les zones per vianants que tanta polèmica i demagògia han creat. Em limitaré a evidenciar la necessitat de zones on oci i comerç trobin un espai òptim per complaure comerciants i consumidors i on l’efecte final sigui la satisfacció del client i la millora dels resultats dels negocis en qüestió. Enrere han de quedar discussions estèrils sobre si en les zones de vianants resulta que al ampliar-se l’àrea de trànsit humà disminueix la capacitat de captar l’atenció dels aparadors comercials o si no es pot accedir en vehicle fins davant mateix del comerç o tantes altres que deriven sobretot de la falta d’estratègia o planificació o simplement de la timidesa executiva o d’una provisionalitat permanent que quan finalment es decideix superar dissenyant una veritable transformació dels espais per vianants s’entra en una nova discussió al voltant de qui ha de pagar les obres de reforma.

Doncs si, malgrat tot sóc optimista perquè ningú pot negar que disposem dels espais òptims per a desenvolupar el comerç del futur. Tenim tot un seguit d’icones que ens poden ajudar a reconfigurar i redefinir els nostres espais urbans comercials, algunes existents i altres en procés de creació o reforma, com ara el barri històric d’Andorra la Vella, el futur edifici The Cloud i tot l’entorn de Prada Ramon, l’eix comercial Carlemany/Meritxell, la nova zona on s’ubicarà el futur casino, la zona alta d’Escaldes amb el Museu Thyssen, les noves instal.lacions esportives de Santa Coloma, el futur espai multifuncional pel desenvolupament permanent d’espectacles d’ubicació encara incerta, i tants d’altres que aniran sorgint en el futur. Tots ells amb el tractament adequat poden esdevenir nous espais urbans generadors d’emocions i d’una més fluïda interacció humana convivencial.

Pensem que si no apostem per impulsar amb força un procés de metamorfosi profunda d’aquests espais, difícilment serem capaços d’atreure ni els turistes ni els residents que ajudaran a consolidar la nostra economia.

Cal fer molta pedagogia entre els propietaris i els inquilins de locals comercials a les diferents zones perquè participin de l’estratègia i s’impliquin en aquest procés de canvi. Cal també que les autoritats apostin per a la transformació que els nous temps reclamen.

Quants cops ens hem preguntat on son les grans marques de retail que trobaries a la major part de capitals del món? I no serà perquè les nostres autoritats no s’esforcin en intentar-les convèncer, però és clar, quan els hi ofereixes un lloc privilegiat en l’eix comercial i contesten que no poden estar ubicats davant d’un supermercat te n’adones de quins han de ser els profunds canvis a implementar si un dia volem disposar d’un gran bulevard comercial on totes les marques competeixin per a ser-hi presents.

Tenim una oportunitat única de posar al servei d’un nou model comercial d’èxit les nostres més preuades joies, infraestructures vinculades a l’esport, la història, l’art, la cultura, la tecnologia, l’oci o la salut. Segur que el futur pla estratègic del comerç preveurà la creació d’uns nous espais urbans generadors de sinèrgies i impulsors de benestar futur. Però és clar, més enllà d’un pla teòric, d’un munt de fulls plens de gràfics i estadístiques, hi ha d’haver la voluntat d’uns actors privilegiats de quina actitud depèn que passar del paper a la realitat sigui possible.

stats