Publicitat
Publicitat

L'excursionista "atropellat" pel corredor

Andorra es posiciona com a destinació de 'trail-running'

Ens trobem en èpoques de canvi sociològic pel que fa a la manera d’entendre l’esport. En uns anys, hem passat de tenir uns éssers estranys que corrien per les muntanyes, a invertir les posicions i trobar ara éssers excepcionalment escassos que caminen per les muntanyes.

L’afirmació pot semblar categòrica, però pren cos especialment aquest estiu en què el sector del 'running' , 'trails', 'ultra trails' ha arribat a la maduresa, o podríem dir que més que a la maduresa, ha explotat la bombolla generada.

Arribem a la fi de la temporada estival de curses de muntanya, un calendari que cada cop és més ple. Ofereix cada cap de setmana entre abril i octubre una oferta d'almenys dues o tres opcions en territori proper de calçar-se els pantalons curts i sortir a buscar la connexió amb l'entorn natural.

Sense perdre el seu liderat, l'Ultra Trail du Mont-Blanc esdevé el far que guia la resta d’organitzacions arreu, amb una referència clara al país amb l'Ultra Trail d’Andorra que creix en professionalitat any rere any i edició rere edició per proposar una setmana de curses de muntanya en diferents distàncies a l'entorn de les Valls del Nord, però recorrent la totalitat del país en l'excel·lent proposta de la Ronda dels Cims.

Resulta paradoxal la relació establerta entre excursionistes i 'runners' que sense dramatitzar ni sense ànims de polemitzar, comporta situacions curioses de combinació de samarreta de tirants i pantalons curts amb botes de muntanya i jaquetes polars, en un mateix cim al mateix moment, que no deixa, si més no, indiferent. El respecte per l’entorn i envers els altres ha caracteritzat la cultura dels amants de la muntanya, una actitud que està en fase d’adaptació, però que al final del periple, porta a democratitzar la muntanya i donar-hi accés a més gent, un aspecte que en algun cas pot generar polèmica, però que, sens dubte, és beneficiós per als refugis, hotels, botigues d'esport, marques d’equipament esportiu, o guies de muntanya.

Esportivament parlant, podem considerar que la temporada de curses ha esdevingut la de l’estabilització. Després d'anys de creixement, el número de participants comença a estabilitzar-se en unes xifres respectables, que garanteixen un futur proper molt interessant econòmicament per als organitzadors i marques del sector.

Sempre hem de començar parlant de l'Ultra Trail du Mont-Blanc, un esdeveniment que aplega deu mil corredors a Chamonix cada mes d’agost i que és la referència per a corredors i organitzadors ja que gran part de les planificacions esportives estan basades en la classificació o en un bon resultat en una de les seves cinc curses. Aquesta temporada ha estat la de la consagració del corredor de la regió del Jura, Xavier Thevernard, un jove de vint i pocs anys que corre pels cims alpins com pel jardí de casa i compta les seves participacions en victòries. Una edició, la d’aquest any, en què la climatologia ha acompanyat amb temperatures suaus i absència de pluges, després d’anys de climatologia més hostil. Per la resta cal destacar les victòries de Pau Bartolo i Marc Pinsach en dues de les cinc curses que refermen el 'trail running' català com una de les potències del panorama mundial.

El futur més proper del sector passa per establir una relació de llarga durada entre organitzacions i agents turístics, com està iniciant molt pròsperament l'Ultra Trail d’Andorra que permet acontentar tots els implicats: corredors perquè reben serveis de qualitat, organitzadors perquè satisfan les seves necessitats econòmiques i agents turístics perquè reben clients, els mateixos corredors o els acompanyants, que són qui magnifiquen la despesa al territori.

Confiem i desitgem una continuïtat del sector, de desig per a l'Ultra Trail du Mont-Blanc, i de prosperitat per a l'Ultra Trail d’Andorra que, acompanyada de l’aposta del país pel ciclisme, situï Andorra i el Pirineu com a parc temàtic dels esports de muntanya.