Publicitat
Publicitat

La foto de Macron i la bandera

Fins que no ens situem en l'estadi dels fets difícilment podrem atorgar al capital simbòlic alguna cosa més que les emocions

La fotografia oficial amb la qual el nostre nou copríncep francès, Emmanuel Macron, ens ha obsequiat conté un element nou que no ha passat desapercebut, ni als mitjans de comunicació ni tampoc a un sector de la nostra classe política que ràpidament ja hi ha vist l'encarnació de les bondats del nou copríncep vers Andorra: la inclusió de la bandera andorrana al seu darrera, fent parella amb la francesa, que apareix a l'altre extrem de la imatge.

Personalment, relativitzo la simbologia, però reconec que té la seva importància ja que representa un conjunt d'idees, uns valors, una societat en la qual t'hi sents reconeguda... però tot i la seva importància, hem de saber canalitzar les emocions que ens aporta el capital simbòlic. Així, és difícil extreure de la nova foto del copríncep francès, com he pogut llegir els darrers dies, que aquest vetllarà pel retrobament d'Andorra i França -ja portem uns quants anys de retard- i que no només que Andorra ha d'obrir-se cap al nord, sinó que França també ha de mirar amb uns altres ulls cap al sud. 

D'aquesta actitud, diguem-ne que sensible cap al país del qual n'és copríncep, demostra una vegada més perquè Macron es va imposar a les eleccions presidencials franceses amb una gran capacitat per saber llegir el que agrada a la gent i, al mateix temps, saber oferir-los-hi. La inclusió de la bandera andorrana d'entrada ja és un cop d'efecte, la plasmació d'una imatge en positiu de qui és el cap d'Estat d'Andorra de forma indivisa amb el copríncep episcopal. Però de moment només és això. Fins que no ens situem en l'estadi dels fets difícilment podrem atorgar al capital simbòlic alguna cosa més que les emocions.

PUBLICITAT
PUBLICITAT