Publicitat
Publicitat

El funeral de Príncep Benlloch

Al barri ha caigut com una gerra d’aigua freda que un dels pocs punts d’activitat que hi queda, la benzinera de l’Estela, tanca

Hi ha barris a la capital que miren el futur amb incertesa. Amb la resignació de saber que ja no tornaran a ser, com tantes altres coses, el que van ser. Sovint es parla de Santa Coloma, Ciutat de Valls, Terravella o Prada Ramon, i en comptades ocasions ens recordem de Príncep Benlloch. Un carrer que fa anys que cau a poc a poc.

Ni soc urbanista ni expert en barris, però com a ciutadà percebo que alguna cosa no es va planificar bé arran de la reforma que s’hi va fer a final dels anys 90. El soterrament del cablejat de telèfon i electricitat, la modernització del clavegueram i altres serveis, o el condicionament de les voreres era del tot necessari però alguna cosa va fallar. Casualitat o no, des d’aquella actuació Príncep Benlloch ha anat enrere.

La iniciativa privada fa tímids intents de reactivar la zona amb botigues i establiments que malauradament tanquen poc després d’obrir-se. Davant la davallada del preu dels lloguers, alguns propietaris opten per convertir locals en pàrquings privats. Tot i ser una artèria cabdal en la comunicació del centre amb el sud de la parròquia -uneix el Comú amb l’avinguda Santa Coloma-, Príncep Benlloch no prospera.

Als locals tancats s’hi afegeix la incivilitat dels qui ho deixen tot empastifat quan treuen a passejar el gos o els qui llencen les escombraries a peu de carrer. Una imatge penosa que es repeteix dia si dia també. Façanes brutes, racons convertits en magatzems a l’aire lliure i fins i tot un hotel cremat completen una trista postal que encara no s’ha acabat de compondre. I és que al barri ha caigut com una gerra d’aigua freda que un dels pocs punts d’activitat que hi queda, la benzinera de l’Estela, tanca.