La hipocresia de no donar exemple
El saló eròtic ha penjat anuncis en diferents fòrums digitals demanant voluntaris per treballar sense retribució durant els dies que dura l’esdeveniment. Tota una declaració d’intencions
Suposo que a hores d’ara tothom ja ha vist o sentit a parlar del vídeo que anuncia el saló eròtic de Barcelona que es farà a la Ciutat Comtal. L’actriu porno Amarna Miller és la veu protagonista de l’espot que tracta sobre criticar la hipocresia espanyola i sobretot dels seus habitants. Ens traiem el barret, és un anunci arriscat, atrevit i ple de missatge que tenia com a únic objectiu crear debat i polèmica. Ho ha aconseguit.
Criticar la hipocresia, però, té un perill: ser hipòcrita i quedar al mateix nivell que els estaments esmentats en el vídeo. El saló eròtic ha penjat anuncis en diferents fòrums digitals demanant voluntaris per treballar sense retribució durant els dies que dura l’esdeveniment. Tota una declaració d’intencions.
Critico la hipocresia espanyola però en formo part. Crido ben fort les mancances d’un país que ja ni s’esmenta a la resta d’Europa però actuo per tal de mantenir-ho tot de la mateixa manera i sense provocar cap canvi. Jugar amb les cartes marcades sabent quin és el trumfo en dirien alguns.
Obrint una mica més el focus, aquest és el problema amb què es troben cada any milers d’estudiants -o just recent incorporats al mercat laboral- que busquen pràctiques per seguir aprenent i començar a conèixer els intestins podrits d’un sistema que cada cop té més esquerdes que mans que les arreglin.
Conveni de pràctiques de 4 o 6 hores, màxima responsabilitat, cap remuneració. Becaris explotats que acaben explotant quan veuen com la seva feina no la faria ningú més si no hi fossin però que han d’endrapar les excuses empresarials i universitàries per treballar de manera gratuïta.
Les contades excepcions d’empreses que paguen o que no accepten estudiants si no els poden pagar són contades però segueixen sent més nombroses que les universitats que exigeixen convenis retribuïts. Impossible arreglar quelcom que està corcat des de la base.
L’anunci del saló eròtic acaba amb la frase “Sí, vivim en país fastigosament hipòcrita. Però alguns no ens rendim”. Capitulació abans de començar i hipocresia mediàtica fent rebombori amb un anunci que malgrat tenir sentit, missatge i voluntat, perd el nord quan es traeix a canvi d’uns quants joves treballadors que no poden anomenar-se ni mal pagats.
