Opinió 07/11/2016

Entre el "ja era hora" i el "massa tard"

Argumentaris decebedors els del cap de Govern, el ministre i l'oposició. Els primers incapaços de reconèixer l'error de mantenir en el Govern qui ha comès una il·legalitat. Els segons incapaços de presentar una iniciativa legislativa per evitar que torni a passar

i
Albert Roig
2 min

Els qui ostenten el poder polític acostumen a acomplexar-se de tal manera que públicament han de donar mostres de fortalesa i, sobretot, de plantar cara davant l'adversitat i les crítiques, siguin aquestes fonamentades o no. Si no actuen d'aquesta manera, en el seu interior creuen que es mostren dèbils davant dels ciutadans i que cedeixen davant de l'oposició crítica. És a dir, que acaben donant la raó als altres.

Hagués estat molt fàcil començar reconeixent que no va ser el més encertat mantenir en el càrrec un ministre que havia vulnerat la llei i que, per tant, un cop s'havia adonat de l'error passava a esmenar-lo. Al contrari d'això, hem vist com deia que aquell que s'havia saltat una llei, i no qualsevol llei sinó la que regeix les seves funcions com a ministre, no havia comès cap il·legalitat, que tenia un alt sentit de l'ètica i la responsabilitat i que l'objectiu que s'hagués difós que havia treballat per BPA un any i mig compaginat-ho amb la feina de ministre no era altra que la de voler fer caure el Govern. No nego que hi hagi qui vulgui que pleguin i empri totes les seves forces per aconseguir-ho, però ningú pot negar que efectivament el ministre ha comès una il·legalitat saltant-se la llei i aquest fet un cap de Govern no el pot permetre.

Hagués estat molt fàcil presentar la dimissió irrevocable des del primer dia, just en el moment de reconèixer que no havia complert amb la lletra de la llei que el governa. En lloc d'això diu que dimiteix per no contribuir a desgastar el projecte de DA i el Govern d’Andorra i que li fan pagar la resolució amb "èxit" del cas BPA.

Jo ja entenc que, si partim de la premissa que obria aquest article, Toni Martí i Jordi Alcobé són incapaços de reconèixer els errors per no mostrar-se febles i no donar la raó als qui els volen fora. Però no fent-ho, afebleixen més el seu projecte i el Govern d'Andorra, perden credibilitat perquè no hi ha argument legal sostenible. Més dignes han estat Esteve Vidal o Mònica Bonell en les seves declaracions que, amb diferents paraules i accents, han acabat dient més o menys que el ministre no ho va fer bé.

Però si decebedor és l'argumentari del cap de Govern i del ministre, també ho és el de l'oposició que no se sap moure del crit fàcil i el titular llaminer, del "massa tard" o del "ja era hora". En aquestes tres setmanes només han sabut presentar preguntes per a la sessió de control d'aquest dijous, i han estat incapaços d'elaborar cap iniciativa legislativa per evitar que torni a passar un afer d'aquestes característiques. Tant difícil és proposar una modificació de la llei de Govern introduint-hi un règim sancionador que com a mínim obligui al cap de Govern a cessar aquell membre de l'executiu que la incompleix? És que si no, la llei de Govern no és res més que paper mullat.

stats