Opinió 23/01/2016

El llenguatge ens defineix com a societat

Fa pocs dies es va presentar públicament una nova edició del 'Politar Andorrà', una de les grans obres de la nostra història. Una molt bona oportunitat per tal de recordar de primera mà els usos i costums del nostre país al segle XVIII, però segur que de gran vigència avui en dia

i
Marc Ballestà
2 min

Llegia no fa gaire un article de John Carlin titulat 'Una palabra elemental que no existe en espanyol'. En aquest article reflexionava sobre això que està tant en boca de tothom al nostre país veí com és el tema dels pactes polítics. I ho feia posant èmfasi en el fet que els anglesos per a aquestes situacions tenen la paraula 'compromise', que vindria a ser el 'pactar' però amb uns matisos substancialment diferents.

'Compromise', segons la definició anglesa, és “un acord al qual s’ha arribat amb les dues parts fent concessions” (concessions, que llunyà sembla per a molts), mentre que 'pactar' es defineix com “acordar alguna cosa entre dues o més persones o entitats, obligant-se mútuament a la seva observació”. Com veiem, el matís és força diferent i el fet que no hi hagi una paraula amb aquesta connotació és perquè culturalment i històricament no ha estat necessària, podríem dir que no està en el nostre ADN.

Aquesta lectura em va fer venir al cap molts altres exemples de situacions similars i que són àmpliament coneguts i que vénen a confirmar que el llenguatge d’una societat va estretament lligat a la seva història, la seva cultura i les seves necessitats. Casos com, per exemple, que en els països de neu com Finlàndia tinguin múltiples paraules per referir-se a la neu segons com sigui i la condició en què es troba (i, per tant, les conseqüències que els pot comportar per a la seguretat). Un altre exemple clàssic és el de l’anglès, que per referir-se a la 'responsabilitat' té dues paraules, 'responsability' i 'accauntability' segons es refereix al que realitza la tasca o al que se li demana responsabilitat sobre aquesta, cosa que ja ens dóna una idea de la concepció cultural d’aquest aspecte que tenen els anglosaxons (en contraposició a la nostra). I ens podríem anar allargant molt però aquesta no és la intenció.

Fa pocs dies es va presentar públicament una nova edició del 'Politar Andorrà', una de les grans obres de la nostra història. Una molt bona oportunitat per tal de recordar de primera mà els usos i costums del nostre país al segle XVIII, però segur que de gran vigència avui en dia. A més a més, amb les paraules originals de l’època. Unes paraules, que moltes han anat desapareixent i que mica en mica ens porten a perdre una part de l'essència del nostre país i de la nostra història. És per això que recomano a qui en tingui l’oportunitat, que es faci amb un dels exemplars, perquè com diria el nostre estimat Martí Salvans, és 'domatge' que deixem perdre la nostra història, la nostra cultura i el nostre llenguatge.

stats