Publicitat
Publicitat

Una mica d’aigua abans d’anar a dormir...

La tropa que cada cap de setmana balla segons el so del ‘botellot’ no es mereix que la menystinguem o criminalitzem. Més aviat cal escoltar-la, comprendre-la i aconsellar-la

Bars i discoteques d’Andorra ja no són el que eren. Potser és que em faig gran. O més que potser, definitivament. El temps no passa en va, i amb els anys te n’adones de com ha canviat això de divertir-se amb els amics i sortir a veure què es cou. Aquesta setmana m’han explicat que els vigilants d’un concorregut local d’Escaldes van de bòlid. No paren de cridar l’atenció o, directament, intervenir en baralles dia sí dia també. Joves que no saben pixar el que beuen i s’engresquen violentament. Nois i noies de 18 anys que, a pesar del seu físic, es comporten com infants que confonen el sentit de la diversió.

Possiblement els que som pares i abans de fer sermons hem sigut escolanets ens hi fixem més. Experimentar, explorar i descobrir idealitzades i suposades realitats per divertir-se és del tot legítim i recomanable. Fins i tot transgredir moderadament pot resultar saludable. Evidentment dins d’uns límits. I aquí és on els adults hi tenim molt a dir. Perquè no s’hi val a badar. Perquè la tropa que cada cap de setmana balla segons el so del ‘botellot’ no es mereix que la menystinguem o criminalitzem. Més aviat cal escoltar-la, comprendre-la i aconsellar-la. Òbviament el futur dels nostres fills passa per l’educació en tots els sentits. I això és cosa dels pares i les mares, dels adults.  

Una família d’Encamp m’explicava poc després de Carnaval que van enxampar el seu fill de 14 anys amb dues ampolles de vodka a les mans. Les havia acabat de comprar en un establiment de la parròquia, i se n’anava a buidar-les amb els seus amics per celebrar el Carnestoltes. O ens hi posem de debò o tota una generació d’inexperts sense rumb s’hi pot fer mal. Un mal, a l’ensems, amb efectes colaterals.

Potser caldria recuperar, per norma, aquells temps en què quan anaves a l’Àmbit o el Carrer de torn l’aigua era gratis. Un glop alliçonador que avui dia es troba a faltar.