Opinió 12/10/2015

El misteri dels mitjons

Te’ls poses als peus, aguanten tot un dia de caminades, de suors i males olors, fins que els llences al cubell de la roba bruta, i suposo que emprenyats mai tornen a l’origen, el maleit calaix dels mitjons

i
Francesc Robert
2 min

Estic 'desmitjonat'! No sé per quin motiu, però no hi ha manera humana que els mitjons em durin aparellats. L’espècie 'mitjonil' és una espècie que li costa mantenir una llarga vida de parella. Tampoc podem dir que els mitjons siguin promiscus perquè està clar que els mitjons diferents no s’entenen mai bé i una parella de mitjons diferents difícilment té una vida matrimonial que duri més d’un dia. I és frustrant veure com dia a dia la població de mitjons va desapareixent del seu habitacle habitual: el calaix dels mitjons. Te’ls poses als peus, els pobres aguanten tot un dia de caminades, de suors i males olors, fins que els llences al cubell de la roba bruta, i suposo que emprenyats mai tornen a l’origen, el maleit calaix dels mitjons! A vegades són més audaços i desapareixen mentre un dorm. Te’ls treus i quan els busques l’endemà al matí per enviar-los al mític cubell de la roba bruta ja s’han divorciat, en queda un i l’altre ha fugit. Ja pots buscar i buscar que no deixa ni rastre. Una fugida que rarament protagonitzen els calçotets o les samarretes. Per què ens ho fan això? Total, que et passes la vida comprant mitjons i patint per si al matí quan et llevis en trobaràs algun al calaix, i si no en trobes i vols repetir els del dia anterior (ecs! ufff) també és una tasca difícil, perquè hi ha la possibilitat que un hagi fugit i hagi abandonat la seva parella llençada al costat del llit.

Hi ha motes històries de mitjons. Una vegada vaig arribar a un hotel, em vaig descalçar, cansat del viatge i, quan buscava la parella 'mitjonil' fugida i buscava a sota del llit, vaig trobar-me amb una desagradable sorpresa: un condó de segona mà (o de segona p....), pertinentment usat i amb el seu corresponent nus. Tot i ser un hotel de cinc estrelles, es veu que l’habitació no l’havien fet a fons. En fi, una sorpresa fastigosa però que de premi portava que el director de l’hotel em regalés la nit en un fantàstic hotel de Bilbao. Però poques vegades la pèrdua de mitjons suposa premi, per mi continua sent un misteri molt ben guardat. Te’ls treus a la nit i tot i no entrar ningú més que un mateix a l’habitació on dorms, desapareixen. Els llences a rentar i no tornen. En fi, que porto una època que cada setmana estic comprant mitjons i continuo molt intrigat per aquestes desaparicions tan misterioses. Tant, que diria que, tot i ser un escèptic compulsiu, les desaparicions 'mitjonils' m’estan començant a fer tenir creences sobrenaturals i a creure que efectivament hi ha un més enllà.

stats