El moment de llegir

I ara arriba el moment de llegir. Vull dir de fer lectura, d'asseure't a la fresca (o a ple sol, depèn dels gustos de cadascú) i assaborir el negre sobre blanc dels fulls d'un llibre, d'engolir paraules i frases que et transporten per una trama que t'enganxa fins el seu desenllaç. No entenc un estiu sense lectura, d'aquella que et desconnecta vull dir, de la que et fa passar el temps sense adonar-te... perquè de llegir i escriure ja ho faig tot l'any, però cap d'elles té l'encant i el moment de les lectures d'estiu. I no pas per la temàtica, que poden ser i de fet són molt variades, sinó perquè hi puc dedicar el temps que vulgui, sense presses, sense angoixes, sense el cansament del traginar quotidià ni les obigacions del dia.

Repescar aquells llibres que vaig comprar per Sant Jordi, que em van dedicar i que encara no he pogut ni tan sols fullejar. Cercar a les llibreries l'assaig, les novetats literàries, el best seller o la novel·la que em captivi més o que m'hagin recomanat... m'hi puc passar hores dret de prestatge en prestatge cercant la compra, o millor dit les compres definitives. I tenir un llibre sempre a punt, a la motxilla, a la tauleta, a la bossa de la platja, al cotxe... perquè en qualsevol moment, immergit per la calma estiuenca, pot sorgir aquell desig irrefrenable de lectura addictiva.

I un doble plaer, gaudir d'aquest temps i d'aquest espai, tant el de la tria del llibre com el de la lectura, amb la família. Un goig veure com el petit de casa tria i remena entre els llibres infantils, ja siguin de la botiga o de la biblioteca, o com la Meri l'aconsella o l'indueix a la descoberta de nova literatura procurant fer el pas ja cap a una lectura més juvenil. I no sé com ens ho acabem fent, però allà on anem acabem sempre localitzant la llibreria del poble.