Publicitat
Publicitat

La mosca collonera

La posada en marxa de l’Acadèmia del Cinema d’Andorra aixeca recels i suspicàcies especialment entre el poder perquè els artistes han augmentat el seu to reivindicatiu sobretot en les gales de lliurament de premis

Les associacions de gent del món l’espectacle incomoden el poder i els polítics des que la federació d’artistes es va posar en primera fila de la Comuna de París l’any 1871. Fins aleshores relegats al paper de bufons de les corts reials, van saltar a la trinxera i es van tornar reivindicatius, com una mosca collonera. Barbra Streisand va passar de ser ‘Funny Girl’ a anar-se’n a la universitat de Harvard a fer una conferència sobre l’artista com a ciutadà, Clint Eastwood va parlar durant 12 minuts a una cadira buida com si allà estigués assegut Obama i els actors són el principal flagell de Trump.

Les gales com els Gaudí, els Goya, els Oscar o els Bafta estan assumides per la classe política com armes que carrega el dimoni i que es projecten sobre ells amb discursos incendiaris al voltant de les retallades en sanitat i educació, augment de l’IVA o manca de subvencions. Hi ha missatges originals, divertits, enginyosos i demagògics, fins i tot gruixuts, tots lliures.

Les rèpliques dels polítics són barroeres i matusseres. Pròpies d’ignorants i desinformats. Un alcalde d’una població espanyola va criticar que el fill de Penélope Cruz i Javier Bardem nasqués a l’hospital Mont Sinaí, amb l’argument rocambolesc que és un nom jueu per a una família propalestina. A Maribel Verdú li van dir de tot menys maca per anunciar hipoteques, cosa que la converteix en la gran culpable dels desnonaments i un ministre d’Hisenda espanyol, el mateix que va amnistiar els seus ciutadans que tenien diners a Suïssa, va assenyalar els actors com a grans evasors fiscals.

Així és ben comprensible que la posada en marxa de l‘Acadèmia del Cinema del Principat d’Andorra (ACPA) hagi aixecat tot tipus de recels i suspicàcies i al Ministeri de Cultura l’ha agafat més desubicat que Paco Martínez Soria en una discoteca. Podrien triar entre ‘Abuelo made in Spain’ o ‘El alegre divorciado’ si no fos perquè són pel·lícules sonores i, pel moment, la resposta del Govern és de cinema mut. Del mutis i a la gàbia.