Publicitat
Publicitat

Els museus

Com es pot combatre la ceguesa, el fanatisme? Amb educació, amb cultura, amb respecte

No he volgut veure cap dels cada dia més nombrosos vídeos on els esbirros de l’Estat Islàmic decapiten o pengen o afusellen els seus presoners. Me’ls puc imaginar perfectament, l’horror, l’eficàcia propagandística, la falta absoluta de límits morals que ens proposen. Hem après a tractar amb la mort en la ficció, però la que ens serveixen en un gèlid format documental és impossible de pair amb enteresa.

Sí que vaig veure amb esgarrifances la peça, difosa la setmana passada, en què una colla de fonamentalistes destrueixen les peces del museu de Mossul. Ja va ser saquejat durant la guerra, el 2003, però l’atac darrer dels militants jihadistes no va deixar cap peça dreta: estàtues assíries, romanes. Tot fet miques.

Són imatges que hem vist o imaginat d’altres vegades: els iconoclastes bizantins del segle VIII, les fogueres que van fer els missioners espanyols dels còdex maies al segle XVI, la destrucció de les estàtues de Nôtre Dame de París durant la revolució, la crema d’imatges i de retaules durant la guerra del trenta-sis. És un mal antic que, a onades regulars, es va reproduint al llarg de la història de la (des)humanitat.

Què s’hi pot fer? Quina ha de ser la nostra resposta? Com es pot combatre la ceguesa, el fanatisme? Amb educació, amb cultura, amb respecte. Durant la campanya electoral passada es va parlar poc —o gens— de la necessitat de començar a pensar en un museu nacional per a Andorra. No dic construir: només pensar. Hauria estat bé. Ni que només hagués estat per venjar-nos, dins de les nostres limitades possibilitats, de la barbàrie.