Publicitat
Publicitat

Els noms

Fins fa quatre dies, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió parlava, sistemàticament, del 'Pirineu de Lleida', que és un oxímoron, una 'contradictio in terminis' tan contundent com el del 'pensamiento navarro' o la 'música militar'

Sempre m’ha fet molta gràcia la denominació oficial de l’estació del tren d’alta velocitat que hi ha a Lleida. Lleida-Pirineus, la van batejar, i es van quedar tan amples. Pel mateix preu podrien haver posat Lleida-Monegros o Lleida-Garrigues, i encara amb més raó, perquè els cau més a prop. No deixa de ser com una broma de mal gust, sobretot si considerem l’evanescent materialitat de les connexions ferroviàries amb el sud.

Fins fa quatre dies, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió parlava, sistemàticament, del 'Pirineu de Lleida', que és un oxímoron, una 'contradictio in terminis' tan contundent com el del 'pensamiento navarro' o la 'música militar'. Un editorial contundent publicat a la revista 'Viure als Pirineus' els ha obligat a reflexionar i a fer una més que necessària reconsideració, i des de fa unes setmanes ja no ho diuen. És més: ho van fer públic en seu parlamentària, en una decisió que, a més, va recolzar un article de Quim Monzó a 'La Vanguardia'.

I és que els noms no són neutres, i la toponímia és una formidable arma d’acció geopolítica. Captius i desarmats els Pirineus lleidatans, l’Alt Pirineu és la denominació triomfadora. Veurem què passa amb el nom oficial de l’estació, que queda, a partir d’ara, incòmodament coix. Per cert, existeix el Baix Pirineu, en alguna banda? O serà el Prepirineu, per ventura?