Opinió 16/11/2016

La nova economia ‘freelance’

Les empreses deixaran llast per reduir la seva estructura contractual i desfer-se dels empleats que no poden i no volen evolucionar més i que són morts laborals

i
Patrick Sánchez
2 min

El paradigma d'entrar a formar part d'una empresa i estar 30 anys treballant-hi fins arribar a la jubilació personalment crec que és un plantejament que actualment cap empresa del món es formula ni crec que li interessi.

Perquè la possibilitat de treballar 30 anys en una empresa ja no existeix actualment i des de l’inici del segle XXI encara menys. A les empreses no els interessa crear aquest tipus d’assentament laboral.

És més, quedar-se més de 10 anys en una empresa realitzant la mateixa feina és contraproduent fins i tot per a la pròpia carrera professional. Corres el perill d’acabar sent un dinosaure professional si no hi ha evolució laboral. Es podria entendre que estàs limitat i que no pots fer res més que el que portes fent els últims 10 anys. Un cervell amb osteoporosi.

En el transcurs del temps i amb el canvi que el món laboral ha patit i que seguirà patint, les estadístiques ens diuen que al llarg de la nostra vida fem de tres a cinc canvis de carrera professional.

Què vull dir amb tot aquest llarg paràgraf? Doncs que nosaltres som CEO de la nostra vida i de les nostres carreres; és a dir: Jo, SL, Tu, SL. Per tant ens hem de comportar per tal de gestionar les nostres carreres perquè som els màxims responsables de nosaltres mateixos, tant si treballem per compte propi com per compte aliè. Això és aplicable a ambdós supòsits.

Hauríem de tenir una actitud ‘freelance’ en tots els aspectes. Amb molta cura per desenvolupar la nostra pròpia plataforma envers el mercat laboral, perquè hem de fer saber el nostre ‘know how’ o què sabem fer. Perquè ara el mercat laboral i de clients és global. Sí, global.

Les grans llegendes empresarials o empresaris llegendaris del país, en qualsevol sector que s’hagin desenvolupat al llarg dels anys, poden arribar a ser uns autoexiliats si no són capaços d’evolucionar en consonància amb allò que el nou mercat demana.

Per tant, és bo comptar entre les línies d’una empresa amb persones que no es marquen barreres mentals, que són tenaços i que tenen una mentalitat guanyadora.

No s’ha de buscar talent únicament i exclusivament, s’ha de buscar gent que sigui talentosa i que a més estigui preparada, compromesa amb allò que fa i que li agradi. Que assoleixi un grau de compromís amb si mateix.

Penseu que el futur laboral ens depara una col·laboració estratègica. És a dir, les empreses deixaran paulatinament llast per reduir la seva estructura contractual, desfer-se d’aquests embalums de sal, empleats que no poden i no volen evolucionar més i que són morts laborals.

Tot això donarà pas a la col·laboració i contractació de veritables professionals que estan preparats, permetent que el seu talent faci exponencials els rendiments finals de les empreses que els contractin. És on la figura del treballador ‘freelance’ professional prendrà la seva màxima força.

Malauradament, encara vivim en un país en el qual hi ha molt d’aquest pòsit laboral a les mitjanes i grans empreses. És com un residu estratificat d’empleats, disposats com els sediments d’una muntanya. Però el futur és només per a la gent preparada.

stats