Opinió 19/09/2016

Una nova llei mordassa

La llei de transparència contempla exigir responsabilitats penals a tot aquell qui vulneri una informació qualificada de reservada per part del govern de torn. Per tant, estem davant d'una vulneració del dret a la informació i al lliure exercici periodístic

i
Albert Roig
3 min

Amb la lectura pausada de l'esborrany elaborat per Demòcrates per Andorra de la proposició de llei qualificada de transparència, incompatibilitats i conflictes d'interès en el sector públic, motejada com la llei de transparència i bon govern, un s'adona que com acostuma a passar en temes de transparència el nom de la llei no és altra cosa que una façana darrera de la qual s'hi amaguen veritables interessos o, si volem ser generosos, on s'hi troben grans llacunes. Evitaré fer-ne un llistat, espero que els consellers generals hi facin més que jo, i em centraré en un dels articles que més m'ha cridat l'atenció i gràcies al qual els governants que hi hagi en el moment que entri en vigor, i sempre que el text de l'esborrany no canviï, podran continuar actuant amb total impunitat a l'hora de posar límits a la transparència de la seva gestió, així com castigar qui no segueixi el seu dictat.

Si una cosa se li troba a faltar a l'esborrany és un glossari, és a dir, un llistat de les paraules i expressions amb el seu significat, explicació o comentari. Així d'aquesta manera quan els proposants de la llei, és a dir DA, parlen d'"informació reservada" sabríem a què atenir-nos, què significa per a ells aquesta expressió. Potser ens trobaríem que el que per a ells és "reservat" per a la resta ha de ser "públic". Si no defineixen i consensuen què vol dir "informació reservada", l'òrgan o òrgans que té o tenen la potestat de fer-ho poden caure fàcilment en la temptació de declarar com a reservada qualsevol informació que pot ser lesiva o anar en contra dels seus interessos. És temerari, sinó perillós, deixar en mans del govern de torn la declaració de la informació com a reservada atenent-se als criteris de seguretat i interès públics, perquè són termes tan genèrics que en la definició hi pot cabre absolutament de tot, qualsevol dels temes que tracti un govern.

Se'm podrà dir, per part dels elaboradors del text, que el punt tres del mateix article, especifica que (cito textualment) "la declaració serà sempre motivada, expressant la finalitat de seguretat o d'interès públic que la justifica...". No n'hi ha prou, perquè la justificació es farà a partir d'una declaració viciada de naixement, és a dir, que no té la seva definició de "reservada" en origen, o sigui, al text de la llei.

Aquest mateix apartat de l'esborrany diu que en aquesta justificació s'esmentaran les persones que tenen dret a a l'accés a la informació reservada i la durada de la classificació. Encara no ho he dit en aquest escrit, però jo sóc dels partidaris que d'informació reservada cap ni una i, conseqüentment, com més aviat se sàpiga què s'hi cou, millor. La societat té tot el dret a saber què fan els seus governants i com gestionen l'interès públic. Però aquesta, ja em perdonareu, és una valoració que s'emmarca en el terreny més ideològic.

El següent punt de l'article fa referència al deure de les persones que estan facultades per accedir a la informació reservada de guardar-ne secret. Però també tenen aquesta obligació aquelles que no estan autoritzades, és a dir, que qualsevol que hi tingui accés està obligat a mantenir-ne el secret i si no ho fa hi haurà responsabilitats penals i disciplinàries. I quines són aquestes responsabilitats penals? Doncs les trobem més endavant, en la primera disposició addicional a través de la qual es modifica el Codi Penal afegint-li un quart punt a l'article 377 en el qual se sanciona amb "pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a cinc anys" tot aquell qui reveli informació qualificada com a reservada pel govern de torn.

Entendreu ara el títol que he posat a aquesta columna d'opinió. L'esborrany de l'anomenada llei de transparència i bon govern elaborada pel grup de DA és, entre altres coses, una nova llei mordassa sense respecte el dret a la informació ni a l'exercici periodístic. Primer perquè el sentit d'informació reservada ja neix viciat, tal i com he explicat, i segon perquè qualsevol dels meus col·legues en exercici mai podrà fer ús, i molt menys publicar, informació d'interès públic que el govern hagi qualificat de reservada, sota pena d'ingressar a la presó. Es pot ser més coercitiu?

Acabo, però, amb el benefici del dubte. És a dir, com que només estem parlant d'un esborrany, vull creure que aquest serà modificat i que hi haurà debat entre majoria i oposició que millori el text. Tot i que crec sincerament que caldria refer-lo de dalt a baix.

stats