Publicitat
Publicitat

Les pageses

Un exemple magnífic del que es pot fer en aquest país: convertir la cultura en un motor de coneixement, d'innovació, d'identitat

Ara fa sis anys, la Conxita Boncompte va fer una conferència a la Llacuna. Parlava d'un obscur dibuix de Picasso: Les pageses d'Andorra, que formava part dels fons de l'Art Institute of Chicago. La seva teoria podia semblar-nos, d'entrada, una mica marciana, però tenia l'atractiu de les grans idees: l'estada de Picasso a Gòsol, el 1907, havia estat essencial perquè el pintor fes el salt, durant els anys següents, a la gran revolució de l'art contemporani. Dibuixava un fil que connectava les humils pageses andorranes amb l'explosió cubista de les Demoiselles d'Avignon.

A partir d'aquesta premissa original, la Conxita es va dedicar en cos i ànima a explorar la topografia apassionant d'aquesta aventura. Els frescos de Pompeia que Picasso havia vist en una exposició parisina, els rites de fertilitat gosolans, la presència del romànic rural: tot s'havia confabulat per confegir una teoria absolutament excitant, que va anar completant i modulant gràcies a què la Conxita va saber-se envoltar del concurs d'altres especialistes que li van acabar de delimitar un marc teòric impecable.

La cosa ha donat per a una tesi doctoral, per a una exposició no nata i per a la magnífica edició del catàleg d'aquesta exposició impossible, que es va presentar dilluns passat al venerable espai de Santa Coloma. Un exemple magnífic del que es pot fer en aquest país: convertir la cultura en un motor de coneixement, d'innovació, d'identitat. Saber surar en un oceà de tedi i mediocritat.