Publicitat
Publicitat

La perversitat del sistema majoritari

Els resultats configuren una França més presidencialista que mai, que arriba a mans de Macron amb la participació més baixa mai vista

Si d'alguna cosa han servit les eleccions legislatives franceses és per refermar-me una vegada més en dues coses: en la perversitat del sistema electoral majoritari i en l'abstencionisme desbordant que deslegitima l'elegit.

Els resultats configuren una França més presidencialista que mai, que arriba a mans de Macron amb la participació més baixa mai vista al país gal: rècord d'abstenció. Quina legitimitat pot tenir una cambra legislativa -perdoneu la redundància- elegida amb menys de la meitat del cens? I quina legitimitat poden tenir aquells que han estat escollits per un sistema que margina les minories -o no tan minories- però que encara que només sigui per un vot es queden sense representació? Estic plenament convençut que aquesta situació no deixa de ser una anomalia democràtica que, malgrat donar comoditat a qui obté la majoria absoluta a través d'aquest sistema i esborra del mapa parlamentari qualsevol oposició, no s'adiu a la representativitat ideològica i política de la societat.

I encara queda una pregunta més a fer-se: és bo per a la societat d'un estat que es governi amb majoria absoluta amb la llibertat d'actuació que aquest fet dona a qui mana? La senzillesa amb la qual s'arriba a aquesta majoria absoluta a través del sistema majoritari és d'una frivolitat esfereïdora. A Andorra hi tenim el clar exemple en què la veritable batalla en unes eleccions generals es produeix en el terreny de la circumscripció parroquial.

Macron tindrà cinc anys de placidesa política, segurament, però els ciutadans cada vegada se sentiran menys representats per uns polítics elegits a través d'un sistema que margina la pluralitat i la relega a segona categoria. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT