El que un espera dels seus polítics

Un any més i arribem a l’agost a Andorra i com en els dos darrers deixem enrere l’haver pogut gaudir de l’espectacle que el Cirque du Soleil ha preparat en exclusiva per a Andorra, aquest any amb el nom de Scalada – Storia.

Després de dos anys ja podem dir que és una iniciativa consolidada i plenament acceptada per tots els sectors implicats. Les xifres que es mouen no ens han de deixar indiferents: una inversió de 2,5 milions d'euros, una assistència de gairebé 100.000 persones en 21 actuacions i una ocupació mitjana de més del 93%. L’impacte econòmic d’aquest any el coneixerem més endavant però cal recordar que el mateix espectacle amb un nombre d’actuacions i d’assistents sensiblement inferior va tenir un impacte econòmic positiu valorat per Andorra Turisme en 13,4 milions d’euros.

Però més que parlar d’aquestes xifres, dels aspectes positius i dels negatius, que segur que també n’hi ha, per mi el fet rellevant és un altre. Vull recordar la gran campanya de crítica i desprestigi que, fins i tot sense haver-se produït i ni amb la mínima intenció de donar el benefici del dubte, se’n va fer. A més, malgrat els bons resultats que s’han anat mostrant any rere any, alguns (bàsicament des de l’oposició) encara continuen practicant l’art de la crítica sistemàtica. La diana de les recriminacions era, gairebé de forma única, el ministre Francesc Camp, que malgrat la forta pressió (una inversió molt important en un esdeveniment nou del qual no es podria saber amb certesa el seu impacte en un moment en què la caiguda del turisme era molt important) no es va deixar acovardir i sense defugir el diàleg i el debat va ser ferm en la seva proposta i decisió.

En els darrers anys hem tingut altres exemples de dirigents que malgrat una oposició molt dura i molts cops injustificada, han sabut estar a l’alçada i tirar endavant els projectes en què han cregut quan el més fàcil hauria estat fer marxa enrere, com són els cònsols d’Escaldes- Engordany i la seva aposta pel projecte Vivand.

Fa gairebé dos anys ja reflexionava sobre aquest mateix tema en un article i comentava que havia de passar un cert temps per poder avaluar les decisions preses. Ara sí que puc dir que el temps m’ha donat la raó. Acabaré l’article de la mateixa manera que llavors vaig acabar aquell i que continua 100% vigent, ara, potser amb més raó: “El món sencer s’aparta quan veu passar una persona que sap on va!”. Aquesta frase atribuïda a Antoin de Saint-Exupéry, reflecteix molt bé el que un espera dels seus polítics.