Publicitat
Publicitat

El rànquing

Ara ha sortit un estudi que diu que la sanitat andorrana és la primera del món en qualitat. Els perepunyetes i pessimistes de torn segur que hi trobaran pèls, perquè la queixa és l’esport nacional

Des que al neolític els primers pagesos van inventar el càlcul que ens agraden les llistes. Quins són els cent millors àlbums de la història. Els mil llibres que has de llegir abans no et moris, les set meravelles del món, els cinquanta vins que has de tenir a la bodega. El primer de la classe i l’últim de la fila. Les llistes ordenades ens endrecen el món, ens ajuden a trobar una lògica dins del caos. Ara ha sortit un estudi que diu que la sanitat andorrana és la primera del món en qualitat, avaluant una sèrie de paràmetres relacionats amb la mortalitat de determinades malalties.

No ho diu el full parroquial, sinó ‘The Lancet’, on no hi publica qui vol. Els perepunyetes i pessimistes de torn segur que hi trobaran pèls, perquè la queixa és l’esport nacional. Que si l’estudi és arbitrari, que si la realitat del dia a dia és una altra, que si el cost és desmesurat i insostenible, que si naps i que si cols. No sé vostès, però jo només en puc dir bé, de la nostra sanitat. Sempre que l’he necessitat, ha respost i no en tinc queixa, ans al contrari: hi he trobat magnífics professionals, una atenció sense màcula i una burocràcia procedimental suportable.

Segur que hi ha coses millorables, errors, disfuncions. Segur que la despesa es pot racionalitzar. I també hi ha la loteria perversa de la vida, que de vegades fa que et toqui la bola negra, la mala sort, el fat funest. I contra això, no hi ha rànquings que valguin.