De reptes… o de falta de notícies

L’agost és una mena de desert informatiu. Es produeixen dos efectes complementaris que contribueixen al tedi de diaris, ràdios i cadenes de televisió: d’una banda, una part dels periodistes fan vacances i són substituïts, en el millor dels casos, per becaris amb bona voluntat, i possiblement prou talent, però que no tenen un històric dels temes, no estan acostumats a fer-ne seguiment i, per tant, se’ls passen per alt algunes bombes (en el sentit figurat). Només això pot explicar el temps de reacció dels mitjans espanyols davant les declaracions d’Higini Cierco davant la batlle, que no va ser ni molt menys immediat per sorpresa dels que ja ens hem acostumat que Andorra estigui en boca de periodistes i tertulians veïns.

D’altra banda, les fonts, els proveïdors oficials de notícies, també fan vacances, amb la qual cosa els periodistes que queden a les redaccions han de treure temes de sota les pedres o inventar-se’ls. Amb l’excepció, és clar, d’aquells a qui els cau un filó, i aquest final d’estiu bé prou que sabem que n’hi ha hagut un que ha donat i encara dóna per omplir pàgines i pàgines. No és que no passin coses al món, però algunes simplement no s’expliquen i, com que no les explica ningú, al final sembla que no existeixin.

Així arribem a la setmana passada, quan un mitjà “de baix” del qual no vull fer publicitat publica una notícia sobre els perills de la cadena que circula per Facebook amb la misteriosa frase “repte acceptat”. Dies després reprèn el tema un mitjà d’aquí, per assegurar que la Policia Nacional espanyola ha retirat l’alerta i que, si bé és dubtós que la publicació de fotos en blanc i negre a la xarxa social ajudi en res als malalts de càncer, com pretén, la cadena és innòcua pel que fa a l’ús que un tercer pugui fer de les dades d’aquells que hi participen. L’endemà torna a haver-hi una notícia en un mitjà català, aquesta vegada sobre l’advertiment que han fet els Mossos d’Esquadra. Una cadena es converteix en l’origen d’una altra cadena, totes dues –i no pretenc ferir la sensibilitat de ningú que hi hagi participat de bona fe– amb substància dubtosa. De baula en baula, però, arribem al setembre i, amb el setembre, tornarem a aquella normalitat que ens fa sentir còmodes i en la qual ens creiem informats.