Opinió 01/02/2017

La ruleta andorrana

Circular per una rotonda és un esport de risc (relatiu), que genera la segregació d’adrenalina (quan hi entres) i d’endorfines (quan en surts incòlume)

i
Albert Villaró
1 min

Diguem-ho d’entrada, que ningú no es pensi que es tracta d’una variant local de la terrible ruleta russa: la veritable ruleta andorrana -a l’espera de les que rodin pel casino- és qualsevol de les rotondes que salpebren la xarxa viària del país. Circular-hi és un esport de risc (relatiu), que genera la segregació d’adrenalina (quan hi entres) i d’endorfines (quan en surts incòlume). Sí, la teoria és prou clara i fa un temps Mobilitat va publicar uns pamfletets il·lustrats on ens ho explicava la mar de bé, fonamentats en unes normes la mar de senzilles que són a l’abast de tots els públics, recolzades en el sentit comú i unes nocions bàsiques de geometria euclidiana. Però ja se sap: de la teoria a la pràctica hi ha, de vegades, un abisme, i aquí ens agrada arribar fins als límits, explorar les costures del sistema, i anar, si ens deixen, encara una mica més enllà. En una rotonda aprenem molt sobre la vida. És com una metàfora del nostre pas per aquesta vall de llàgrimes, on hi veiem una aplicació pràctica dels principis de la lluita per la supervivència, la llei del més fort, l’ús de les forces centrípetes i centrífugues, on la paciència, la caritat i tota la resta de les virtuts teologals es posen a prova. Entra en una rotonda a una hora de trànsit i hi aprendràs més que amb un tractat de sociologia aplicada.

stats