Sense seguir la política també es viu

Després de mots anys seguint la política andorrana, escrivint i opinant sobre la mateixa m’he adonat que es pot viure tranquil·lament a Andorra sense fer-ne cap seguiment, sense ni tan sols assabentar-se de res. Un pot viure tan ample sense ni saber tan sols quina cara cara fa el cap de govern o el síndic. I no només m’he adonat d’això, sinó que he perdut per complet l’interès per la política andorrana. De fet, la segueixen molt poquets.

Fa dos hiverns que em guanyo la vida com a monitor d’esquí, feina que m’apassiona, per cert, i visc envoltat de monitors de moltes nacionalitats, a l’escola on treballo jo en compto més de dotze. M’he permès fer una petita enquesta entre els meus companys i us puc assegurar que pràcticament ningú sap res de qui ens governa i encara menys de l'estructura institucional del nostre país, cosa bastant difícil si qualsevol de nosaltres viatgés per feina a, posem per cas, a Rússia, a Espanya o a França.

Aquests dies he fullejat algun diari, tampoc cada dia, total són repetitius i aporten poca cosa, i amb tota la mandra del món he intentat fer un breu seguiment de la precampanya electoral i res, que ni missatge ideològic ni debat de país, només he constatat una lluita pel poder i gent que s’apunta a trens per no perdre no sé quines oportunitats. Uns que es diuen liberals amb un missatge més conservadors que cap altra cosa i amb candidats de perfil conservador, un centre ocupat per una amalgama de gent que busca estar allà sense objectius definits i després de quatre anys de no haver fet gran cosa, uns exsocialdemòcrates que van deixar un partit més per temes d’egos que per qüestions ideològiques i que busquen ocupar no sé ben bé quin espai, i uns socialdemòcrates amb una ideologia de manual, al meu entendre massa rígida i ancorada en un discurs passat de moda.

Tot molt a curt termini i sense una idea clara de cap a on anem. Molt pobre tot plegat, però com que he descobert que la gent passa per aquí sense assabentar-se massa de res i viuen igual de bé, tampoc cal patir-hi gaire, que facin el què vulguin que jo tampoc crec ni que m’apropi a les urnes, total per a què? Per mantenir un sistema que ja està caduc i que ja interessa poc.