Publicitat
Publicitat

El sistema sanitari andorrà: el millor del món?

Hi ha moltes mancances que cal resoldre amb urgència i suposo que només es podrà fer amb èxit si es treballa conjuntament entre el sector mèdic del país i les autoritats

Fa poques setmanes la revista mèdica especialitzada 'The Lancet' va publicar un estudi en el qual la sanitat andorrana apareix com la millor d'entre un total de 195 països analitzats, per davant d'Islàndia i Suïssa. Aquest estudi estableix un índex de qualitat i accés al sistema de salut (el Health Access and Quality Index, HAQ) que es basa essencialment en la taxa de mortalitat en relació a una trentena de malalties que es poden combatre amb certa facilitat amb una atenció adequada, i en les quals la mort és clarament evitable. La mateixa revista publicava un altre estudi a l’octubre del 2016 en què s'avaluava el nivell de salut de 188 països i Andorra apareixia en quarta posició darrere d’Islàndia, Singapur i Suècia.

Per als que vivim la realitat del país i més enllà del fet que el sistema de corresponsabilitat, solidaritat i lliure elecció de metge ens ha permès gaudir d'una qualitat d'atenció mèdica, fins i tot per damunt del nivell que ens podíem permetre. D'aquí que en els darrers anys s'hagi afrontat un procés reactiu per tal de pal·liar un dèficit que no ens permetia ser massa optimistes a l’hora de pensar en el nostre futur pla de pensions; potser tenim sentiments i sensacions contraposades.

Permeteu-me dubtar de certes excel·lències que semblen qualificar amb una generosa bona nota el nostre sistema sanitari, especialment quan un es troba amb una manca de certes especialitats mèdiques que creen no sols una incomoditat sinó un veritable risc per a la salut dels nostres ciutadans. Diuen que manquen oftalmòlegs, otorinolaringòlegs i no sé pas quantes coses més. A nivell pràctic, puc donar fe que és absolutament cert, començant per les mesures d'optimització posades en pràctica pel sistema d'urgències, justament on crec que no havíem hagut d'escatimar esforços ni mitjans, i acabant per la manca d'organització d'un sistema de guàrdies per especialitats que et poden portar a tenir una urgència d'otorinolaringologia, en concret una hemorràgia postoperatòria en un mes de juliol d'enguany, per exemple, i davant de la manca d'especialistes al país (ni un, cap), haver d'agafar el cotxe a les sis del matí perquè un metge de Barcelona hi posés remei amb un simple coagulant. I, apa, 200 quilòmetres més i cap a casa. No, no és normal ni és just, i el més fort és que parles amb el metge otorino de Barcelona i et diu que sap perfectament que el col·lectiu de la seva especialitat té molt clar que no els interessa per a res venir a treballar a Andorra, cosa que espanta una mica, però que els mateixos metges andorrans et confirmen més tard després d’indagar una mica.

Què està passant aleshores? Per què no tenim forma de cobrir les mancances mèdiques que afecten la nostra societat? Com més parles amb la gent, més experiències de l’estil de la narrada afloren sense que sembli que preocupin en excés a ningú. O potser sí que preocupen però no podem, o no sabem, resoldre aquest greu problema?

No, definitivament no som tant excel·lents en matèria sanitària com diuen els estudis internacionals. Hi ha moltes mancances que cal resoldre amb urgència i suposo que només es podrà fer amb èxit si es treballa conjuntament entre el sector mèdic del país i les autoritats adients a l’efecte. Ah!, i sobretot, pensem per una vegada més en l'interès col·lectiu que en el particular. Segur que m'enteneu, sector mèdic!