Publicitat
Publicitat

La taula de les vergonyes

El que no entendré mai són les aliances estranyes en què l’oli i l’aigua s’ajunten. Una taula on Tosca s’enamora del Baró Escarpia per poder protegir els seus interessos

Vagi per endavant que no sóc gens crític amb les plataformes que neixen amb voluntat d’ajudar. Tampoc defujo les agrupacions que volen aportar noves eines per tirar endavant el país, per poder reforçar el sistema financer andorrà. Cal reconèixer obertament la gran feina que estan fent tots els empleats de les diverses entitats bancàries andorranes per mirar de normalitzar la situació el més aviat possible. I no puc deixar de pensar en l’angoixa que passen els clients de BPA, immersos en un horitzó d’incerteses igual que els mateixos treballadors d’aquesta entitat.

La tasca de les autoritats andorranes, polítiques o financeres, ha estat des del primer minut impecable, posant l’estabilitat del país per davant de les seves famílies i de la seva vida privada. Segurament molts diran que per això els tenim, que els hem escollit per tirar endavant el país. És just reconèixer la bona feina en moments complicats, en què tots ens hem sentit indignats per una situació que no ens esperàvem i que no hem provocat. Afegeixo que sort en tenim dels professionals andorrans que treballen dia i nit per poder reforçar el nostre sistema, per preservar una plaça financera que ha sabut adaptar-se amb rapidesa i responsabilitat amb l’objectiu de mantenir la seva solvència.

No podíem permetre que Andorra restés capitanejada per les autoritats europees. O encara pitjor, esdevenir un vaixell enmig de l’oceà europeu sense connexions a l’exterior. Andorra no pot perdre la independència que tenim des de fa tants segles. Per això, la intervenció no només era necessària. Era indispensable per mantenir la nostra sobirania com a plaça financera, i sobretot com a Estat.

Dit això, el que no entendré mai són les aliances estranyes en què l’oli i l’aigua s’ajunten. Una taula on Tosca s’enamora del Baró Escarpia per poder protegir els seus interessos. Unes aliances que de sobte conflueixen en una mateixa opinió i que no aporten cap ajuda. Uns actors que només pretenen desprestigiar-nos com a país. Una taula sense miraments, sense vergonya, que posa per davant de tot la desinformació i la contraposició social. Uns actors que es desperten a poques jornades dels ja coneguts 60 dies del FinCen, destacant falsedats i alarmant la ciutadania.

Des del minut zero he dit que quan la crisi de BPA va començar estàvem envaïts per la ràbia que envolta la situació. Però aquest sentiment només podia durar uns minuts. Calia posar-nos a treballar. I ho hem fet. Després, evidentment, caldrà analitzar què ha passat i depurar responsabilitats. Així com també caldrà seguir emprenent mesures per evitar que es repeteixin casos semblants en el futur. No servirà de res enclavar-nos en el passat i la lamentació. Mirar endavant i seguir el camí de l’obertura que ja hem començat a solcar és la solució.