Publicitat
Publicitat

On es troba la bellesa

‘La bella i la bèstia’, signada per Disney l’any 1991, es va convertir en un dels meus contes preferits. La seva protagonista començava a trencar els estereotips sobre les princeses

Potser perquè han passat vint-i-cinc anys i el record, amb el pas del temps, s’ha anat idealitzant. El fet és que l’inici de ‘La bella i la bèstia’, amb música d’Alan Menken inspirada en el ‘Carnaval dels animals’, de Camille Saint-Saëns, i aquella il·lusió que creen els animadors de Disney d’estar avançant a través del bosc fins al castell, em va emocionar aleshores, a la sala de cinema, i m’emociona encara avui quan em miro la pel·lícula amb DVD. Amb la qual cosa, com us podeu imaginar, he estat esperant que arribés el gran dia: avui, 17 de març de 2017, estrena a Andorra (ep, i als Estats Units) de la nova versió del conte a càrrec de la mateixa factoria Disney, aquesta vegada amb actors i actrius –la protagonista és l’Emma Watson– de carn i ossos. Només una proposta que fos molt temptadora, o un contratemps que esperem que no passi, evitarien que aquesta nit anés al cine.

‘La bella i la bèstia’, signada per Disney l’any 1991, es va convertir en un dels meus contes preferits. La seva protagonista començava a trencar els estereotips sobre les princeses. No com ho han fet més endavant les de ‘Brave’, ‘Maleficent’ o ‘Frozen’, però almenys apuntava el camí: una noia que és considerada extravagant perquè li agrada llegir i, molt abans que casar-se, el que vol és descobrir món. Watson, que aprofita la seva notorietat per defensar allà on va els drets de les dones, reivindica el personatge que encarna a la nova pel·lícula per la seva fortalesa i independència. En algun lloc llegia que la ‘bella’ no trenca prou amb els estereotips de gènere perquè té cura, quan cal, del seu pare i també de la ‘bèstia’ quan aquesta és atacada pels llops. En fi, que per molts anys una cosa -ser forta i independent- no estigui renyida amb l’altra: ser persona. I per cert, a propòsit del nom Belle: la veritable bellesa de la protagonista no es troba (només) en la seva aparença física. Almenys aquest és el missatge que vol transmetre la pel·lícula.