Publicitat
Publicitat

Núria Vilarrubla: "Els valors que es generen dins un esport petit proporcionen coses molt grans"

Núria Vilarrubla es mostra satisfeta de la temporada que tot just acaba de tancar i es marca nous reptes de cara al futur

Núria Vilarrubla comença a veure reflectides les moltes hores d’entrenament en uns resultats que l’estan posant al capdavant del piragüisme. Un mèrit que no fa baixar la guàrdia a aquesta alturgellenca, apassionada de la seva ciutat
i del seu esport, que continua marcant-se reptes i que gaudeix a fons d’una disciplina que –més enllà dels èxits esportius–li aporta uns valors bàsics per al seu creixement personal.

Quina valoració fas d’aquesta temporada que tot just acabes de tancar?
Ara hem acabat la temporada, vam començar a l’abril amb el Mundial sub-23 i hem acabat al setembre amb el Mundial Sènior. Estic molt contenta. He aconseguit ser a dalt de tot. Realment la feina de molt de temps ha sortit a la llum, perquè treballem amb molts entrenadors i és un treball molt profund. Estic molt contenta que aquesta temporada pugui reflectir tot això i és que realment l’he gaudit molt i m’ho he passat molt bé. En canoa femenina hi vaig començar el 2009 i des de llavors fins ara m’he anat professionalitzant. Són molts anys de feina, i moltes hores, i molt gaudides perquè si no fos així no ho faríem. És un orgull poder-ho mostrar més enllà de la nostra vivència personal. Vaig començar a remar amb 9 anys al Parc del Segre, dins del club, i progressivament vas creixent. Amb 13 anys vaig entrar al centre de tecnificació, primer l’autonòmic i després el nacional, i posteriorment dins de la disciplina de l’equip sènior i fins aquí.

Quins reptes esportius et marques a partir d’ara?
Ara és moment de fer balanç i preparar les proves de selecció per entrar a l’equip. En principi, després dels resultats d’aquest any, ho tinc bastant ben encaminat per ser a l’equip sènior l’any vinent. Però al març tenim el selectiu i és quan hem de demostrar que seguim tenint el nivell per estar dins l’equip.

Què has hagut de sacrificar i què t’aporta aquest esport?
Sacrifiquem moltes coses del que està establert que es fa de jove, però realment no ho sacrifiques amb mala gana perquè l’esport t’aporta molt a nivell d’experiències vitals, de viatjar, de conèixer gent, de conèixer món, de conèixer-te a tu mateix, perquè et posa molts moments en tensió, contra tu mateix, i així aprens a gestionar les teves emocions i el teu cos. Notes que t’aporta tant que llavors els sacrificis que fas –com no sortir tant de festa o estar els caps de setmana amb la família, els amics o la parella– mai es fan de mala gana. A més, el meu entorn em dóna molt suport.

Què et suposa viure a la Seu?
La Seu, amb el Parc del Segre, és un espai fantàstic per entrenar-me, i també tenim el riu adequat a la part d’Arfa, que permet fer un altre tipus de moviments. Ens movem molt durant la temporada perquè una setmana o dues abans de cada
competició estem allà per adaptar-nos-hi. Però la part més important de l’entrenament la faig a la Seu. A més, sóc una persona que m’estimo la Seu i el seu entorn i que necessito molt poder-me’n anar al bosc, estar tranquil·la a la natura. Inconvenients no n’hi trobo cap.

El vostre és un esport minoritari, ¿costa trobar patrocinadors?
En l’àmbit federatiu ja costa molt trobar patrocinadors i individualment és complex. Estic en un moment que he de buscar alternatives, perquè estàs en una edat en què et vols independitzar i necessites més enllà del que et proporcionen
els resultats, i he de fer valer la feina que estem fent. Estem intentant trobar patrocinadors i estem oberts a tothom que ens vulgui ajudar. Hem de saber veure les coses bones que té formar part d’un esport petit, de vegades sembla que ningú hi vol apostar i posar-hi diners, i hem de fer valer que els valors que es generen dins un esport petit proporcionen coses molt grans.