Albert Batalla: “Aquest judici -del 9-N- vol escarment, però l'Estat no ha entès que això no va d'una persona, ni de dos, ni de tres”
L’Ara.ad publica aquesta setmana entrevistes amb els líders dels grups municipals de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell
Andorra la VellaL’alcalde de la Seu d’Urgell i diputat al Parlament, Albert Batalla, valora l’actualitat política nacional, marcada pel judici, aquest mateix dilluns, per la consulta popular del 9-N, i la municipal, després de l’anunci per licitar el túnel dels Tres Ponts.
El trucava per parlar de les conseqüències del 9-N, que aquest dilluns veurem al TSJC, quan esclata una operació d’Anticorrupció que afecta alts càrrecs de l’antiga Convergència.
No és la primera vegada que davant un fet políticament transcendent a Catalunya hi ha una actuació de la Fiscalia o del Ministeri per intentar confondre missatges o per desviar l'atenció. La Justícia ha d’investigar allò que cregui convenient però moltes vegades acaba sent tot plegat molta casualitat. Va passar el mateix uns dies abans de l'acte final de campanya de Junts pel Sí, o de les eleccions al Parlament. Va sortir que Xavier Trias tenia comptes a Suïssa o que Artur Mas tenia comptes a l’estranger. Molts dels focs artificials que van al voltant d'una investigació com aquesta són molt casuals.
I per què els detinguts són sempre càrrecs de Convergència i no d’altres partits independentistes, com ERC?
Qui més por fa a l'Estat és l'antiga Convergència. Hi ha un gran gruix de gent que se sentia catalanista però que no hauria fet el pas cap a la independència si Convergència no hi hagués estat. El procés no hauria crescut tant, socialment.
El judici del 9-N, que aquest dilluns processa Artur Mas, Joan Ortega i Irene Rigau, seria el paradigma d’una persecució política?
És un judici polític, això és una evidència. Quan Catalunya demostra una forma tant evident, en el marc parlamentari i als carrers, que vol decidir el seu futur en tant que nació, i el Govern canalitza aquest desig amb el 9-N, que la resposta de l'Estat, en comptes de seure en una taula a negociar, sigui judicial i agressiva, és evident que no és una bona notícia. Aquest judici vol escarment, però l'Estat no ha entès que això no va d'una persona, ni de dos, ni de tres, sinó que som milers que defensem la democràcia. Hi ha molta gent a qui, no pel fet de ser independentista, molesta aquest judici, perquè l'Estat processa el fet de posar les urnes, que són el símbol de la democràcia.
Com ha evolucionat el 9-N des del Consistori?
A la Seu sempre hem intentat acompanyar el procés. Creiem que un país independent és millor per als nostres veïns i veïnes perquè podrem distribuir millor els recursos. Dels grups municipals, un estava en contra, el PP, dos a favor, ERC i CiU. ICV estava més a favor que en contra, i el PSC en algun moment va estar a favor, i en d'altres van decidir seguir la línia del PSC nacional i despenjar-se. Ells sabran, nosaltres creiem que per a la ciutat és millor defensar la democràcia a través d'un referèndum vinculant. En aquesta legislatura, a més, hem crescut els grups que defensem el referèndum.
Se celebrarà el referèndum sobre la independència?
Aquesta és la pretensió. Que la gent es pugui expressar en una urna no hauria d'estar mai ni perseguit, ni penat.
Estan, el país i la societat, preparats per afrontar-ne el resultat, sigui quin sigui?
Ho hem d'estar. I acceptar-lo.
L’oferta per licitar el túnel dels Tres Pons ha rebaixat la crispació política i social que començava a fer-se notar pel retard en l’inici d’aquest projecte?
En el moment que hi va haver els despreniments, a final d'any, van generar cert nerviosisme, però jo no parlaria de crispació, sinó d'exigència. Políticament es va intentar confondre el ritme d'obra amb el ritme de pagament, però tu pots començar l'obra i començar a pagar-la després. Les obres d'urgència ja s'estan fent, i en el moment que surt l'anunci al DOGC, que no és -perquè ens entenguem- un article d’opinió en un diari, crec que tothom ha entès que això va de debò, que es vol fer bé, i que es compliran els terminis.
La propera inauguració del local per emmagatzemar els aliments, després que una dotzena de voluntaris es queixessin de l'antic local i abandonessin el projecte, posa punt final a una altra polèmica?
Havíem explicat als voluntaris que treballàvem en el nou projecte. Ja s'ha aprovat i en breu es farà l'actuació. En poques setmanes estarà funcionant. En contra del què s’ha dit, aquella polèmica no va obstaculitzar el servei del Banc dels Aliments.
S’acaben de querellar contra el mitjà que ho publicava.
Sí, i de moment, el jutge ha admès la querella a tràmit.
