Política 19/08/2017

Andorra Telecom alerta dels perjudicis de la liberalització del sector, tant per a la companyia com per al ciutadà

Un estudi realitzat per Deloitte sobre com quedaria el mercat andorrà en cas de liberalització indica que el volum de mercat es reduiria un 67%

Ana
4 min
Carles Casadevall en una imatge d'arxiu. / M.T. (ANA)

Prada de ConflentEuropa, Andorra i l'acord d'associació que negocien des de fa mesos han centrat la 30 edició de la Diada Andorrana de Prada de Conflent, que se celebra cada any en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu. Hi han participat personalitats polítiques del país com la ministra d'Afers Exteriors, Maria Ubach; el ministre d'Educació i Ensenyament Superior, Eric Jover; l'ambaixador espanyol Manuel Montobbio; o l'exambaixador també espanyol Eugeni Bregolat. Així mateix, i en forma de ponències no presencials, també han dit la seva sobre els beneficis i perjudicis que pot aportar l'acord d'associació per a Andorra els excaps de Govern Marc Forné, Òscar Ribas i Jaume Bartumeu; l'exsíndic general Josep Dallerès; la consellera general demòcrata Maria Martisella o el president de la comissió gestora del fons de la CASS, Josep Delgado. 

Un dels que ha estat present a la diada ha estat el director d'Internacional d'Andorra Telecom, Carles Casadevall, que ha alertat de diferents aspectes que poden perjudicar el sector de les telecomunicacions andorrà i, de retruc, al ciutadà. Sobretot si s'ha d'afrontar una possible liberalització del sector emmarcada en la lliure circulació de serveis, i que acabaria amb el monopoli d'Andorra Telecom.



Un estudi realitzat per Deloitte sobre com quedaria el mercat andorrà en cas de liberalització indica que el volum de mercat, que en l'actualitat és de 94 milions d'euros, es reduiria un 67% fins als 31 milions, ha exposat Casadevall. El motiu vindria donat per la baixada d'ingressos del 'roaming' ja que els operadors forans aplicarien preus per sota dels regulats i "els augments de trànsit no compensarien la baixada tan dràstica de preus", ha indicat el directiu de la companyia. També baixaria, en aquest cas un 47%, el mercat del telèfon mòbil, passant dels 23 milions actuals als 12-14, també per la baixada de preus. 

Un fet negatiu per a les arques de la companyia (i en detriment les de l'Estat), que també afectaria al ciutadà, segons Casadevall. Perquè Andorra Telecom destina 10 milions d'euros al que anomena 'Servei Universal', pel qual s'ofereix una velocitat de baixada de 100Mbps a totes les llars del país. Uns diners que caldria definir com s'aporten. També caldria replantejar inversions de serveis públics que fa Andorra Telecom relacionats amb la TDT, la Xarxa Tetra d'Emergències i la Xarxa Educativa Andorrana, valorats en dos milions d'euros. 



Tornant al 'roaming', les previsions indiquen que l'any 2020 el 60% del volum de dades des dels telèfons estarà feta pels visitants, i creixerà dels 80.000 GB actuals al milió de GB. Segons Casadevall, "provocarà un augment en la nostra inversió i, per altra banda, degut a la baixada de preus, una baixada en els ingressos". 

Per tot plegat, Casadevall ha demanat que en les negociacions amb la UE es pacti una adopció parcial i progressiva del 'roaming', "imprescindible" al seu parer, així com mantenir el monopoli actual. Si no fos possible, "caldria imposar a tothom les mateixes regles del joc".

Poc marge de negociació

D'entre les altres ponències, destaca per exemple la de l'excap de Govern, Òscar Ribas, que ha assegurat que el marge de negociació dels tres microestats (Andorra, Mònaco i San Marino) amb la UE és "molt reduït": "o s'accepta en allò essencial la proposta o no hi haurà tractat", ha vaticinat. Ribas considera que, a banda de participar en el mercat únic, "caldrà bastir un model econòmic nou", on s'hi ha d'implicar també la societat civil i tots els sectors econòmics. En el cas dels empresaris, i vista la competència que els pot arribar, "hauran de treballar la imaginació i l'esperit empresarial". 



Per la seva part, Bartumeu ha reiterat la conveniència de l'acord d'associació, tenint en compte el "risc" que suposa aïllar-se, també perquè "el desplegament de les normes i directives comunitàries és inevitable i alhora indispensable". En qualsevol cas, ha defensat unes "mesures d'acompanyament", no tan sols pel que fa al tabac, sinó dins la lliure circulació de persones i mercaderies. El president d'SDP també ha criticat el que ell anomena "euroescepticisme andorrà", que vol portar el país de nou a "l'obscurantisme i la precarietat de l'època de l'estraperlo". 



Un dels més crítics dins la Diada ha estat Marc Forné, sobretot pel que fa a l'excessiva burocràcia i lleis que elabora el Consell General, que porten "el reguitzell inevitable" i que deriven en reglaments i reglaments que, a més, no fan els ministres o el govern, sinó "els de la gàbia". "Els qui mai no veu ningú" perquè no són ni del país, ha puntualitzat. 

Forné ha recordat que Andorra és l'únic estat europeu que ha multiplicat per deu la seva població en menys d'un segle i ha criticat que "uns personatges europeus" ens vinguin "a donar lliçons". "Abans de rebre lliçons dels altres seria bo que endrecéssim la nostra casa", ha demanat.

Els empresaris també diuen la seva

No només polítics han analitzat les conseqüències que tindrà per al país l'acord d'associació. També els empresaris ho han avaluat des de la seva perspectiva. L'empresària Montserrat Cardelús ha mostrat la seva preocupació perquè Andorra parteix "amb desavantatge", ja que a Europa no impera la política 'un Estat, un vot', sinó la força econòmica. Per això ha confiat que l'acord d'associació es negocïi des de l'òptica d'un "encaix a mida", de manera que els empresaris puguin actuar, un cop entri en vigor "sense cap mena de discriminació" en el mercat únic. Una reciprocitat que en l'actualitat no existeix, ha lamentat. 



Un altre punt de vista més aviat escèptic l'ha donat el gastrònom Jordi Marquet. Ha parlat sobre com afectarà al sector del tabac l'acord, tenint en compte que representa el 30% del PIB. En aquest sentit, la davallada dels ingressos l'hauria de compensar la inversió estrangera, però, "llevat de rares excepcions, només veiem aparèixer franquícies que venen a competir amb les empreses locals". 



Finalment, i centrant-se exclusivament en el tema del tabac, l'empresari i exconseller del comú de Canillo, Albert Torres, ha plantejat que cal una reflexió ja, abans de perdre els beneficis actuals que genera. Fa anys que el benefici s'està reduint. A tall d'exemple, el sector agrícola cobrava 28 milions d'euros per la venda del tabac l'any 1989, i "28 anys més tard en cobra uns 15 milions", el que representa una important pèrdua del poder adquisitiu dels qui hi treballen. Una manera de no perdre els beneficis sobre el tabac seria aliar-se amb França més que amb Espanya. "França sempre ens ha ajudat, potser Andorra no ha sabut valorar-ho", ha manifestat Torres. Per millorar sinergies, "el govern podria adjudicar una part d'obres o serveis de l'administració a empreses franceses", ha plantejat. Sempre parlant d'obres que no poden fer empreses andorranes.

stats