Aparicio ja va alertar el 2013 dels indicis inconstitucionals de la cessió obligatòria de terrenys al Govern

Andorra la VellaSant Julià va encarregar a Miguel Ángel Aparicio, catedràtic en dret constitucional, un informe sobre les lleis de competències i transferències, que van entrar a tràmit parlamentari aquest estiu. L'anàlisi ha sortit a la llum aquest setembre, i ha causat un petit terrabastall tant entre els comuns (que desconeixien l'encàrrec del cònsol lauredià, Josep Miquel Vila), com en el sí dels grups parlamentaris, pels indicis d'inconstitucionalitat de certs punts que Aparicio ha trobat als textos legals. Però aquesta alerta d'Aparicio per possibles contradiccions amb la Carta Magna no és la primera vegada que la fa el catedràtic. Ja al 2013 va presentar un informe de característiques similars, a l'avantprojecte de la Llei qualificada de modificació de les lleis de competències i transferències, liderat pel llavors ministre de Presidència, Antoni Riberaygua. Va ser un informe encarregat, en aquest cas, pels set comuns.

Els projectes de reforma legal del 2013 i l'actual tenen força punts equidistants, però alguns que s'assimilen, com és el cas de la cessió obligatòria i gratuïta de terrenys al Govern per part dels comuns, per als projectes d'interès nacional. Ja llavors Aparicio va criticar aquesta mesura, on "s'imposa obertament la prioritat governamental". "És suficient la declaració del propi Govern com a projecte d'interès nacional perquè no només sigui vinculant sinó perquè, també, tingui naturalesa directament d'expropiació", afegeix.

De fet, la paraula 'expropiació' també l'esmenta al recent informe encarregat pel comú lauredià. Aparicio, que també assenyala altres punts susceptibles de ser contraris a la Carta Magna, critica "l'efecte d'expropiació que s'atorga al Govern sobre els béns dels comuns", concepte que conté "dificultats jurídiques de fons" i podria estar afectant "el principi constitucional de l'autogovern de les parròquies". En l'anàlisi del 2013 parlava en termes similars: "No existeix una pretensió d'equilibri entre Govern i comuns", el "Govern desplaça la competència del comú, [...] i passa a ocupar amb tots els seus efectes el lloc que originàriament" tenia el primer en la disponibilitat de competència, assegurava.

Amb tot, a l'acord institucional signat entre els comuns i el Govern el 2014, aquests primers ja van donar un primer vistiplau a la possibilitat de la cessió obligatòria i gratuïta de terrenys. I durant la taula de negociació a tres bandes per reformular les lleis de transferències i competències que va tenir lloc abans d'aquest estiu, no va trascendir que els comuns posessin de manifest aquests indicis inconstitucionals quan es va tractar el tema, ni quan es va aprovar el punt. No haurien posat sobre la taula l'informe d'Aparicio del 2013, un fet que, segons fonts parlamentàries, sorpèn ara que ha sortit a la llum el segon informe. Ja el 2013 hi havia cònsols que ara ocupen el mateix càrrec com el massanenc David Baró, l'escaldenca Trini Marín o el canillenc Josep Mandicó.

L'informe d'Aparicio del 2013 va ser un dels principals detonants pels quals el llavors projecte de reforma competencial de Riberaygua no va prosperar, comportant fins i tot la seva dimissió. Aparicio concloïa que la proposta era "la més jeràrquica de tots els models possibles de col·laboració". Va ser llavors quan els cònsols, juntament amb l'executiu, van signar el 2014 l'acord per tirar endavant una reforma competencial a partir del consens.

Cal constatar, finalment, que la modificació de la llei del sòl, actualment aturada al Consell General a l'espera de com finalitzi tota la reforma de les competències i transferències, ja contempla la cessió obligatòria i gratuïta al Govern de terrenys per part dels comuns sense possibilitat d'incidir-hi, tal com també consta a l'actual reforma de la llei competencial. D'altra banda, el grup parlamentari liberal ha presentat esmenes precisament per demanar que els comuns tinguin un paper vinculant en tota aquesta qüestió.