Publicitat
Publicitat

Augmenten les prestacions socials al 2014 i arriben a les 1.868

Un 47% de les famílies que comptaven amb aquestes ajudes eren unipersonals i el 29% monoparentals

Durant el 2014 es van atorgar 1.868 ajuts socials per a 655 famílies. En total es van tramitar 1.199 sol·licituds i se'n van aprovar el 95%. En destaquen, com ha apuntat la ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació, Rosa Ferrer, les persones soles però també les que porten més anys de residència perquè s'han quedat sense feina però estan arrelades al país o perquè han patit una reducció d'ingressos que no els permet fer front a les seves obligacions, com ha afegit el cap d'atenció social i primària, Joan Carles Villaverde. Segons la ministra, "s'han donat més prestacions i l'Estat és molt més solidari". Així, el 2013 es van liquidar 2,1 milions d'euros dels 3,1 milions pressupostats i el 2014 s'han liquidat 2,26 milions dels 1,9 pressupostats.

655 famílies han rebut ajuts d'atenció social durant el 2014. Segons les dades que ha exposat aquest dimecres la ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació, Rosa Ferrer. Un 47% de les que comptaven amb aquestes ajudes eren famílies unipersonals i el 29% monoparentals, mentre que les primeres ja eren la majoria el 2013, s'incrementen les famílies amb un sol progenitor i baixen les famílies nuclears. Igualment, per estat civil, els solters i separats copen el 36 i el 27% de les ajudes, seguits dels casats amb un 22%. I és que, com ha explicat Ferrer, les persones soles són les que demanen més ajudes.

Per nacionalitats es detecta un lleu canvi. Espanyols i portuguesos ocupaven habitualment la primera i segona posició quant a nombre de prestacions atorgades, seguits dels andorrans. Aquest 2014, però, els espanyols han rebut un 38% de les ajudes d'atenció social, el 25% eren andorrans i el 24% portuguesos. En les altres nacionalitats, que són l'11%, els marroquins són majoria, en un 34%.

Un altre aspecte destacat és el temps de residència. Els que fa més de 20 anys que viuen al país o ho fan de tota la vida, suposen més de la meitat, mentre que el 24% d'11 a 20 anys i un altre 24% porta menys d'un any o fins a 10 anys. Com ha indicat Ferrer, n'hi ha més "en recerca de feina o que s'han quedat sense". A més, alguns han patit una reducció d'ingressos que no els permet fer front a les seves obligacions – sobretot les famílies monoparentals- o un dels dos progenitors ha perdut la feina i baixen els ingressos de la llar. En aquests casos, ha exposat el cap d'atenció social i primària, Carles Villaverde, "estan molt vinculats al país i la solució difícilment passa per marxar del país".

Finalment, quant al tipus d'ajudes, s'han donat sobretot prestacions per a la manutenció o l'habitatge i per al pagament de guarderies i guardes a domicili. La ministra ha reconegut que l'atorgament d'ajudes va a l'alça en els darrers anys i ha apuntat que creix la part sociosanitària "perquè les necessitats de la població creixen i creix l'envelliment".