Publicitat
Publicitat

El PS vol una prestació i suspensió de feina per a la cura de familiars ingressats

Han presentat un total de 68 esmenes al projecte de llei de drets i deures dels pacients, fent especial incidència en els menors

El Partit Socialdemòcrata(PS) creu que els pares o fills de persones que estan hospitalitzades han de poder disposar del dret a acompanyar els seus familiars i, per això, a través del projecte de llei de drets i deures dels pacients i sobre la història clínica proposen una reforma del Codi de relacions laborals que permeti la suspensió de feina en cas que hagin d’atendre un descendent o un ascendent de primer grau  i, a més a més, proposen una modificació de la Llei de la CASS perquè aquestes persones tinguin dret a una prestació com la que s’atorga en cas de baixa per maternitat.

Aquesta és una de les modificacions que volen introduir en aquest text al qual s’han presentat 68 esmenes que es basen, tal com han explicat els consellers socialdemòcrates Gerard Alís i Rosa Gili, en la reestructuració del text (fins i tot es proposa una modificació del títol afegint també els professionals sanitaris) i en reforçar els drets, fent especial incidència en els menors. De fet, en aquest cas en concret es parteix de la premissa que “qualsevol menor ha de poder tenir els seus pares al seu costat les 24 hores”, tal com ha manifestat Gili. També es vol que en cas de risc imminent per a la seva vida els pares hi hagin de ser tot i que el menor tingui 16 anys, ja que en el text proposat pel Govern a partir d’aquesta edat es determina que ja no és imprescindible la presència dels progenitors. També es contempla que els menors de 14 anys puguin no voler que els pares siguin presents en casos menys greus, per exemple en qüestions que tinguin a veure amb la seva llibertat sexual i es recull aquest dret. En el cas de la suspensió de feina i de la prestació de la CASS per a la cura d’un pacient ingressat, Gili ha destacat que ara es pot debatre i acotar però que han cregut necessari plantejar-ho ja que es tracta d’una qüestió de “solidaritat” i sobre el cost que això pot tenir s’ha preguntat si “els drets de les persones s’han de veure com un cost?”, afegint que aquesta cura pot ser, fins i tot, “una inversió a llarg termini” ja que ha plantejat l’angoixa que pot suposar per a una persona no poder-se fer càrrec d’un familiar que es trobi ingressat.

Altres esmenes van orientades a reforçar el dret a la intimitat quan una persona està ingressada o s’està tractant i també el dret a la informació, amb especial esment que sigui lliurada per escrit. També volen que el dret a una segona opinió mèdica no tingui limitacions i ho especifiquen, ja que en el redactat de l'Executiu no hi constava.

Quant a la història clínica compartida, volen una major protecció de les dades i, en aquest sentit, destaquen que han d’estar encriptades i que l’accés sigui només per part de les persones autoritzades pel pacient. També s’incideix en la traçabilitat, és a dir, que quedi registrat qui consulta la informació continguda en aquesta documentació. També es crea una comissió d’avaluació de la informació clínica que ha de determinar, entre d’altres, quins documents cal conservar de manera permanent.