Publicitat
Publicitat

SDP enviarà un informe a la Sindicatura per justificar que Bonet no pot continuar a ple temps

Des de la formació política lamenten que la situació és “esperpèntica i s'està allargant massa”

La situació produïda arran de la renúncia de Sílvia Bonet com a membre de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) és “esperpèntica i s'està allargant massa”. Així ho han posat en relleu des de la formació política, defensant que Bonet ha de renunciar a la seva condició de consellera de ple temps i també a la representació al Consell d'Europa. En el primer dels casos, faran arribar un informe a la Sindicatura perquè es doni peu a aquesta renúncia.

El conseller d'SDP al Consell General, Víctor Naudi, ha explicat que en la reunió mantinguda el dilluns amb els membres del Partit Socialdemòcrata i també amb la mateixa Bonet es va abordar tant la qüestió de la representació al Consell d'Europa com la dedicació a ple temps. Pel que fa al primer aspecte, tant Naudi com des del PS s'entén que aquesta representació correspon a SDP i que, per tant, el traspàs ha de ser efectiu de manera immediata i “no allargar la qüestió”, tal com sembla que ha demanat Bonet. És per aquest motiu que faran arribar una carta al síndic, perquè es reculli el canvi de manera immediata.

Quant al ple temps, Naudi ha remarcat que Bonet “s'aferra” a aquesta qüestió i tant des d'SDP com des del PS sembla que hi ha consens en què no li correspondria. Així, segons Naudi, “no s'escauria” que una consellera independent tingués aquesta consideració ja que correspondria a una formació política. Així, defensen que han encarregat un informe jurídic que avala el seu posicionament.

En aquest sentit, el president d'SDP, Jaume Bartumeu, ha destacat que per cada tres consellers correspon un a ple temps tal com es va acordar l'any 2000, si bé a principi de legislatura es va establir que fos “un per a PS i un altre per a SDP”, tal com ha recordat Naudi, però sempre vinculat a una formació “política”. Des d'SDP faran arribar aquest informe al síndic perquè sigui la junta de presidents i la Sindicatura qui prengui les decisions (ja que destaquen que és a qui li correspon) i han remarcat que ells no demanaran el ple temps per a Víctor Naudi ja que tampoc no en tindria dret. En la reunió de dilluns es van acordar els nous repartiments de funcions i així, pel que fa als organismes internacionals, es va acordar que SDP estigui representat al Consell d'Europa, el PS a l'OSCE i l'UIP i la consellera independent a l'Assemblea Parlamentària de la Francofonia.

Tant Naudi com Bartumeu han criticat el fet que Bonet estigui “manifestant qüestions personals” per argumentar que “sí que li correspon” aquesta dedicació a ple temps. D'aquesta manera, el president d'SDP ha fet referència en una carta de la consellera al síndic en què argumentaria qüestions “que no són polítiques” per demanar continuar a ple temps i, en aquest sentit, ha criticat la seva “tossuda” posició i que es “barregin els interessos particulars”. Ha destacat que ha de ser “coherent i conseqüent” i que, per sobre de tot, ha de primar “l'interès general”. “No volem funcionaris de la política”, ha dit Bartumeu, que també ha demanat “excuses” perquè es va “equivocar” a l'hora de confeccionar les llistes. També ha destacat que no li demanen que deixi l'escó, ja que això ha de ser una qüestió de la seva consciència, però el que no pot fer és “voler mantenir privilegis i prebendes”.

Quant a la declaració d'interès general de la plataforma esquiable de Soldeu, Naudi ha remarcat que “una vegada més DA actua de forma precipitada” i ha lamentat que el cap de Govern, Toni Martí, “no perd l'oportunitat d'aconseguir fites saltant-se les lleis”. Així, ha afegit que, si bé la competició de la Copa del Món que s'acollirà pot interessar al país, “no està justificat” que des de la FIS s'hagi demanat res en concret al voltant de la infraestructura necessària.

Quant a la trobada de Martí amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, Naudi ha dit que esperen que serveixi per “enfortir les relacions d'estat a estat”, però que no es prenguin “acords que perjudiquin” l'equilibri existent amb França o que puguin suposar, tal com va passar amb l'estat veí del nord, que Andorra hagi de finançar “projectes fora” del seu territori.