Publicitat
Publicitat

SDP no accepta la generalització de les escoltes telefòniques

Víctor Naudi presenta tretze esmenes al projecte del nou Codi Penal, que incideixen també en el desacord amb el trencament del secret professional

El conseller general d’SDP Víctor Naudi, ha presentat tretze esmenes al projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada del Codi Penal. Les esmenes d’SDP s’adrecen a modificar la proposta del Govern en relació al delicte de contraban, segons informa la formació en un comunicat. El text de l’esmena apropa més el tipus penal al ventall de conductes de contraban reconegudes als textos internacionals que la Unió Europea insta a transposar, deixant un espai no purament quantitatiu per a les infraccions administratives.

Les recomanacions del GAFI (2012) deixen un ampli marge al legislador per a definir el contingut del delicte de contraban com a antecedent del blanqueig. Per tant, si bé l’ampliació del tipus de contraban pot entrar en sintonia amb les línies d’actuació del GAFI (2012), no s’observa una obligació internacional d’ampliar-lo en el sentit proposat, segons la formació.

També s’esmena la proposta del Govern pel que fa al frau fiscal i es presenten també una sèrie d’esmenes adreçades a millorar els conceptes legals aplicats. La formació proposa incloure un segon paràgraf dirigit a sancionar les conductes comeses a través d'Internet, a fi d’evitar que quedin excloses d’una concepció “personalista” de la “formació, instrucció o ensinistrament”, en les quals no es tracta directament a l'"alumne".

SDP també vol garantir el respecte al principi que no es pot jutjar a algú dues vegades per la mateixa infracció i tancar la possibilitat d’una jurisdicció de revisió retroactiva). Com és sabut, per a la delimitació dels delictes antecedents del blanqueig, el Codi Penal actual parteix de la combinació dels criteris (alternatius) de llista i llindar punitiu mínim. Des d’aquest punt de vista, si es vol que les noves infraccions penals (frau fiscal, insolvències punibles, etc.) siguin considerades com a delictes antecedents cal l’expressa menció. Això és el que precisament fa el projecte respecte d’uns delictes que altrament no complirien el requisit del mínim punitiu (sis mesos de pena de presó).

D’altra banda -continua el comunicat-, malgrat que la Unió Europea recomana incloure el delicte fiscal com a possible antecedent del blanqueig, cal recordar que això no pot suposar en cap cas una ordre de violar el principi general del 'non bis in idem', ni tampoc el naixement d’un deure d’“investigar” la situació tributària de qualsevol persona amb la qual es pretengui tenir una relació mercantil.

El conseller general Víctor Naudi ha presentat una altra esmena per a suprimir tot el nou redactat que el govern de DA vol introduir en el Codi de procediment penal per a permetre les escoltes telefòniques de manera generalitzada. Perquè l’extensió de la possibilitat d’intervencions en les comunicacions a la investigació per qualsevol delicte és desproporcionada i alhora contrària a la doctrina assentada pel Tribunal Europeu de Drets Humans.

Així mateix, SDP considera que el text del projecte de llei vulnera la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans pel que fa a la necessitat de motivació de les peticions d’informació i la necessitat de tutela del secret de las professions jurídiques. La modificació que proposa el Govern, a més a més de donar legitimació al fiscal per poder sol·licitar informació sense previ acord del batlle –que ara no existeix– introdueix subreptíciament la dispensa de motivació. 

Amb aquesta modificació es busca, ben clarament, simplificar la manera d’exigir informacions ampliant alhora el cercle de subjectes que poden requerir-les. El que no varia, en relació a l’article 87 avui vigent, és el cercle de possibles requerits, que són dos: les entitats financeres i les persones, físiques o jurídiques, sotmeses a secret professional.

Sembla que el que es pretén -segons SDP-, contra el dret avui aplicable i contra raó, és fer extensiva al ministeri fiscal la potestat d’obtenir informacions de qualsevulla entitat o d’una persona física o jurídica sotmesa al secret professional amb la finalitat d’equiparar-lo a determinades autoritats administratives.

Finalment SDP creu que un examen del que es declara en el document 'Estàndards internacionals sobre la lluita contra el blanqueig d’actius i el finançament del terrorisme' que recull les recomanacions del GAFI i que aquest mateix òrgan internacional d’acció financera va publicar el febrer del 2012, permet afirmar que la proposta del Govern, que atempta contra principis constitucionals, no pot emparar-se en aquelles recomanacions que són molt més respectuoses amb els drets dels professionals sotmesos a secret.