25/05/2016

Veneçuela colonitza el debat de la política exterior espanyola pel 26-J

4 min
El president de C’s, Albert Rivera, que ahir va parlar de “crisi humanitària”, durant la visita a l’Assemblea Nacional de Veneçuela, on el va rebre el president de la cambra.

MadridAmb poc més de trenta milions d’habitants, Veneçuela no passa de ser un país mitjà en el concert internacional. Malgrat tot, ha aconseguit que la seva tensa vida política entri de ple en l’espanyola i que s’hagi convertit en un dels grans temes de picabaralla partidària quan falta un mes i un dia perquè es repeteixin les eleccions espanyoles. Els temes europeus o la lluita contra el terrorisme internacional s’han vist arraconats per un debat més passional i que té lectures internes. No es pot circular pel carril polític central a Madrid sense una opinió, si és possible contundent, sobre la convivència entre el govern del chavista Nicolás Maduro i l’oposició, i les estretors que passen els veneçolans. Així, en l’últim ple del Congrés el PP va forçar un debat, agre i intens, sobre el respecte als drets humans al país, i ahir mateix Albert Rivera, líder de Ciutadans, començava el seu viatge oficial al país i intervenia en la comissió d’exteriors del Parlament per denunciar davant els diputats "la manca de llibertats".

Els quatre grans partits tenen des de fa mesos ulls i orelles al país que governa el Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV). Fernando de Páramo, de la direcció de Ciutadans, compareixia ahir davant la premsa per admetre que segurament Rivera "no té la solució" però que volia visitar el país per mostrar la seva solidaritat i comprovar personalment la situació. Des de Caracas, el líder de C’s sí que va oferir alguna solució (un revocatori contra Maduro com a condició prèvia per al diàleg entre govern i oposició) i va lamentar haver vist en els trajectes en cotxe "pobresa i cues", i que s’"empresoni la gent per les seves idees". Tant els liberals com el PP i el PSOE han fet bandera de l’empresonament de l’opositor Leopoldo López, a qui el govern de Maduro va fer detenir el 2014 després dels aldarulls i les desenes de víctimes de totes les tendències ocasionades per una jornada de protesta no autoritzada.

La centralitat de la política veneçolana en l’espanyola i el seu impacte a Espanya -que, lògicament, té traducció mediàtica- té molt a veure amb la irrupció de Podem i els vincles polítics, acadèmics i econòmics en qualitat d’assessors dels seus fundadors, com ara Pablo Iglesias i Juan Carlos Monedero, amb el chavisme. La voluntat de la formació lila de no ser titllada d’extremista i la degradació institucional del país han dut Podem a desmarcar-se’n, però els seus rivals viuen en el sil·logisme que preveu una Espanya convertida en la Veneçuela del mediterrani si governa Iglesias. El govern espanyol -que ha concedit la nacionalitat espanyola a diversos opositors- i el PP critiquen també el PSOE, com van fer diumenge després que cap dirigent de la formació que lidera Pedro Sánchez assistís a una concentració a Madrid. L’acte contra Maduro coincidia amb el míting principal de la precampanya socialista. El PSOE fa costat a l’oposició (fa temps que Felipe González els assessora) però la presència, fa uns dies, de José Luis Rodríguez Zapatero per fer de mitjancer entre les parts ha sigut aprofitada pel PP per atribuir-los certa tebior malgrat que l’expresident havia consensuat la posició amb el ministeri d’Exteriors espanyol.

Iglesias opta per no defensar ja el govern veneçolà (no fa el mateix amb altres governs d’esquerres del con sud), però sí que critica els que utilitzen la política veneçolana amb finalitats per a la política espanyola, com ara C’s, que amb el viatge de Rivera pretén adquirir perfil en matèria de política exterior. Iglesias va lamentar ahir que Rivera anés a Caracas "a rodar el seu espot de campanya" i utilitzar els seus problemes com una cortina de fum dels d’Espanya. Pedro Sánchez va dir també ahir que Iglesias no es pot queixar de la colonització perquè Podem "va importar els assumptes veneçolans" i va rebre’n finançament, tal com recorda sovint González quan l’ataquen pels seus negocis i les "portes giratòries".

Accidentada foto de precampanya de Rajoy

Rajoy tenia a punt un discurs per advertir del risc de "radicalitat real" a Espanya pel bon resultat que pot fer el 26 de juny la confluència entre Podem i IU. Abans, es feia una foto amb els caps de llista provincials del partit als Jardines de Cecilio Rodríguez, al parc d’El Retiro. L’acte es va veure interromput de manera brusca per un espontani que, megàfon en mà, es va atansar als dirigents del PP per cridar-los "Sou la màfia!" i carregar contra les seves polítiques socials i els desnonaments. La referència de l’activista -que va ser ràpidament detingut- a "la màfia" va ser l’única al·lusió a la corrupció durant l’acte, malgrat que el mateix dilluns el jutge va imposar una fiança al PP pel cas Bárcenas. En la campanya del 20-D, Rajoy va ser agredit per un menor durant una passejada a Pontevedra. La seguretat del president serà reforçada en una campanya que vol “de carrer”.

stats