El futur de la política andorrana hi diu la seva

Andorra la VellaQuatre representants joves de les formacions amb representació parlamentària se sotmeten al qüestionari de l'ARA Andorra. Expliquen el seu encaix en els partits i les tasques que hi desenvolupen, valoren l'actualitat política i social d'Andorra i esbossen el futur del país.

JR (DA): Jordi Ribes, nascut el 1993 i enrolat a Demòcrates d'Andorra des de la creació del partit, el gener de 2011, presideix la secció jove de la formació taronja des de fa quatre anys.

MM (Ld'A): Manel Montes, nascut el 1990 i afiliat a Liberals d'Andorra des del 2015. Presideix la secció jove del partit.

PB (PS): Pere Baró, nascut el 1991 i afiliat al Partit Socialdemòcrata (PS) des del febrer de 2015. És coordinador de la Joventut Socialdemòcrata d'Andorra, la branca jove del PS que, tot i dependre econòmicament del partit, no requereix la filiació per formar-ne part.

JT (SDP): Jordi Torres, nascut el 1994 i afiliat a Socialdemocràcia i Progrés des de la reunió constitutiva de la formació, el 2013. El partit no té secció jove, de manera que integra tota la seva militància de manera transversal.

Quants sou i com us organitzeu per treballar?

JR (DA): Som una desena de membres actius, que anem a les reunions i som els que participem en el dia a dia del partit, i després hi ha entre 10 i 15 persones més que les tenim per diferents llocs. Amb una noia que viu a Londres, per exemple, ens connectem sovint via Skype.

MM (Ld'A): Som uns 20 o 25, la meitat dels quals estudien fora del país. La secció jove té una executiva formada per 5 o 6 membres. La majoria de vegades que ens trobem és quan organitzem algun acte.

PB (PS): Som una quinzena de membres. Ens reunirem en assemblees, un cop al trimestre en sessió ordinària en la qual es votarà absolutament tot. A partir d'allò que l'assemblea decideixi farem reunions de treball mensuals. Tenim un òrgan gestor que és el representatiu, amb un coordinador, dos secretaris, un tresorer (que negocia amb el partit la quantitat de diners que ens donen per a les activitats); i l'òrgan decisor que és l'assemblea.

JT (SDP): A SDP intentem que les propostes del joves s'integrin en el conjunt dels militants. Som una desena de joves que hi participem de manera activa, i uns 16 o 17 afiliats. Al partit ens organitzem a través de la comissió política nacional, que es reuneix cada dilluns, amb un representant de cada comitè de les diferents parròquies, un representant del Consell General i un representant dels joves, que soc jo. Com que resideixo a Barcelona, ho faig via internet. Si sorgeix un tema que els joves vulguem debatre ho transmeto de la comissió.

Què aporteu al partit i a la política?

JR (DA): No som una secció tancada, nosaltres treballem sobre projectes, com el de la borsa de treball jove, els resultats del qual els portem a l'executiva perquè els facin arribar a Govern. Treballem en tot tipus de casos, com el d'inserció general dels joves, emprenedoria o la CASS i fins i tot la jubilació.

MM (Ld'A): La calendarització dels actes es fa des de l'executiva, on es proposen ponències amb consellers, que no cal que siguin del grup liberal. Fem trobades i seminaris oberts a qui vulgui. El proper serà sobre liberalisme, tot i que encara no tenim una data tancada. Volem apropar la política a tothom qui ho vulgui.

PB (PS): Tenim prevista la primera assemblea constituent el 28 de gener. S'aprovaran els estatuts i es decidirà la resta de l'òrgan gestor. L'objectiu principal és que tot jove progressista d'Andorra qui vulgui, hi tingui veu. Intentarem fer-ho mitjançant activitats, i un article mensual al diari. Pel què fa al partit, estem al comitè executiu, els passem les nostres preocupacions perquè les traslladin al grup i ens donin veu al Consell General.

JT (SDP): Tots els projectes els fem a través de la comissió política nacional, que és una manera ràpida de saber l'opinió que aporta des del president del partit fins el darrer dels afiliats.

Et veus defensant sempre aquesta ideologia?

JR (DA): Jo no defenso el partit, defenso els seus projectes. Si es presenta un partit amb uns projectes que m'agradin em podria canviar. No m'agrada la política o el politiqueig, sinó dur a terme projectes i idees.

MM (Ld'A): La ideologia liberal m'agrada perquè agrupa diferents tendències: tant progressistes com conservadores. Té molta amplitud de vies perquè agafa molts aspectes de la política.

PB (PS): Sí. Crec que el més important per al país és ajudar la persona, els que ho passen malament, i actualment el PS és l'únic que vol això. M'hi sento molt identificat perquè crec en la política per a les persones.

JT (SDP): Sí. Des de fa molt temps tinc molt clar les idees que segueixo i llegeixo. SDP em va engrescar pel funcionament i pel projecte.

És imprescindible associar-se amb la UE?

JR (DA): No sé si és l'única sortida, però ara mateix és la més viable. Hi hem d'entrar sí o sí perquè ens hem d'obrir al món i l'única manera de fer-ho és associar-nos.

MM (Ld'A): Crec que no. He sentit dir des de molts sectors que els joves, l'única sortida que tenen per treballar fora és un acord d'associació. Jo he estudiat 5 anys fora i no he tingut problema. Tinc una amiga treballant a Londres i una altra als EUA i no tenen cap problema. Un acord d'associació, si és per aportar beneficis al país, d'acord, però també s'ha de veure quins prejudicis comporta.

PB (PS): És necessari estar a la UE perquè és on es prenen actualment les decisions. Hi hem de ser i participar-hi.

JT (SDP): Potser no és imprescindible, però sí que ens aportaria moltes oportunitats als joves perquè tindríem molta més capacitat de desenvolupar-nos dins d'Andorra, tant en l'àmbit acadèmic com professional. Ajudaria a estandarditzar els nostres projectes i perspectives de futur.

Estàs a favor de la doble nacionalitat?

JR (DA): Estaria a favor de la doble nacionalitat però amb condicions iguals, és a dir, que els passaports espanyol i andorrà tinguin el mateix valor.

MM (Ld'A): No. Entenc que una persona que se'n va a viure a un país i hi està un temps és perquè s'hi vol quedar i perquè està d'acord amb les costums i tradicions del país. A dia d'avui no hi estic a favor.

PB (PS): Sí. Molta gent dels que vivim aquí som de pare o mare estrangers. M'estimo Andorra però no puc renunciar a una part del que sóc. Voldria una nacionalitat efectiva però sense renunciar a l'altra.

JT (SDP): Sí. Seria una democratització de la societat d'Andorra. Però sobretot, hi hauria d'haver un debat molt ampli a la societat, que els ciutadans estiguin molt informats, perquè suposaria una reforma de la Constitució.

S'ha de legalitzar l'avortament a Andorra?

JR (DA): Aquest no és un posicionament de la secció jove. Jo, a títol personal, dic que sí que s'hauria de legalitzar.

MM (Ld'A): Aquest no és un tema que s'ha de tractar. Qui vol avortar avui dia pot fer-ho, fora d'Andorra, sense problema.

PB (PS): La dona ha de decidir per sí mateixa. En el moment que ella vulgui ha de poder decidir sobre el seu cos.

JT (SDP): Penso que en els tres supòsits bàsics hauria d'estar legalitzat. És una temàtica molt delicada que requereix de l'aportació de les idees de la societat andorrana.

La despenalització de l'avortament comportaria la renuncia al Coprincipat.

JR (DA): Estic a favor del Coprincipat, perquè a nivell històric ens ha aportat moltes coses i actualment també. Aquest és un debat que hauríem de portar a referèndum però molt ben explicat i acceptar allò que digués la societat. Personalment votaria a favor del Coprincipat però amb matisos, perquè s'haurien d'afegir llibertats.

PB (PS): Plantegem-nos-ho. Defenso una democràcia participativa. Fem un referèndum al país, i si surt el sí, doncs endavant, encara que una part del Coprincipat no estigui contenta amb les decisions de la majoria andorrana.

JT (SDP): Amb el tema del Coprincipat hi hauríem de decidir els ciutadans, potser a través d'un referèndum amb molta informació per a la gent, que sàpiguen avantatges i inconvenients per les dues parts. Ara mateix no sabria què votar en un referèndum, perquè hauria de tenir molta més informació.

Rebaixaries els anys de residència per obtenir la nacionalitat?

JR (DA): Sí, els rebaixaria com a mínim a 15 anys.

MM (Ld'A): Sí, crec que 15 anys serien suficients.

PB (PS): Sí, són massa anys. Actualment, el Consell General no representa Andorra, en el sentit que Andorra no és només els andorrans. 15 anys serien suficients.

JT (SDP): Sí, a 10 anys, perquè la ciutadania que resideix es mereix els mateixos drets que els que hem nascut a Andorra.

A què atribueixes la davallada de participació electoral els darrers anys?

JR (DA): A l'emmirallament que fem amb els països veïns, si a Espanya es parla de corrupció, aquí també. La democràcia actual tampoc és la que voldríem els joves. Avui dia, amb les xarxes socials, veiem una ciutadania molt participativa, i penso que hauríem de tenir un sistema polític amb una societat més participativa.

MM (Ld'A): En primer lloc al dia a dia de la política, que no arriba a molta gent. S'hauria d'apropar el treball del Consell i tota la tasca dels polítics a la gent. Hi ha falta d'informació i d'espais de debat públic. Cal impulsar iniciatives i donar suport a associacions que es creïn d'àmbit privat i que facilitin aquesta tasca.

PB (PS): Hi ha un problema de desafecció política. Gent que porta 18 anys al país i no tenen el dret de votar. Hi ha joves que són andorrans però que als seus pares no se'ls ha tractat bé perquè no han pogut participar en la vida política. A més, no hi ha representació dels joves ni al Consell ni als comuns.

JT (SDP): A la desafecció i l'allunyament de la ciutadania. Hi ha un descontentament general, persones que s'han adonat que la política influeix en el seu dia a dia i no estan contents de com està representada la població a les institucions. Molta gent no està satisfeta amb la democràcia a Andorra. S'ha de tenir molt més en compte la població.

Enumera un parell de projectes prioritaris, i un que no ho sigui, que impulsaries si actualment fossis el cap de Govern.

JD (DA): Com a prioritaris: continuar amb la negociació amb la UE i establir un local d'associacions, per donar un cop de mà perquè totes les entitats andorranes puguin fer la seva feina i que a nivell administratiu funcioni de manera única i unidireccional. I com a semiprioritari: millorar els accessos al país. No tenim ni tren ni port, i un aeroport a la Seu, no és un aeroport a Andorra.

MM (Ld'A): Com a prioritats: tancar l'acord d'associació amb Europa, comptant amb tots els agents socials i polítics del país per conèixer què ens pot oferir Europa. Un acord que expliqui clarament per què el necessitem. I avaluar si interessa o no, en relació a la part de sobirania que hem de cedir a la UE. I d'altra banda, millorar les comunicacions, perquè els accessos a Andorra són molt dolents. No arribarà inversió estrangera potent si seguim aïllats del món. I com a semiprioritari: mantenir el sistema d'organització territorial de l'Estat i no treure competències als comuns, perquè amb lleis com la del Sòl s'està dinamitant tota aquesta estructura.

PB (PS): Com a prioritats: el canvi de la Llei electoral perquè tota Andorra estigui representada al Consell General. I també el tema social, per exemple la Llei de la CASS, perquè hi ha gent que no pot pagar el 100% perquè després li tornin un 75%. Que paguin directament el 25% i ja està. Falten lleis socials i tenim un problema en aquest sentit. I com a semiprioritari, crec que estem construint massa i estem deixant de banda altres prioritats: són imprescindibles l'edifici 'The Cloud' o l'estació d'autobusos? Crec que hi ha altres temes en què gastar-se els diners.

JT (SDP): Com a prioritats: promocionar la participació política en tots els seus aspectes, per democratitzar la societat andorrana. Impulsar un debat públic tant per l'acord d'associació de la UE, com per la doble nacionalitat i el Coprincipat i l'avortament. Preguntaria la ciutadania i buscaria els mecanismes per canalitzar la participació ciutadana i fer-la efectiva a les institucions. I com a no prioritari defensaria que els joves puguin trobar el seu lloc al país. Promocionar, per exemple, el Fòrum Nacional de la Joventut perquè tingui més pes a les institucions.