Publicitat
Publicitat

El nou codi laboral allarga a un mes la baixa de paternitat i posposa la creació d'un fons de capitalització

La proposició de llei rebaixa les indemnitzacions per acomiadament injustificat i modifica la remuneració de les hores extres, que totes es pagaran un 40% més cares

El grup parlamentari demòcrata ha entrat a tràmit parlamentari aquest dimarts les tres proposicions de llei que tenen per objectiu reformar el Codi de relacions laborals: la llei de les relacions laborals, la llei d'acció sindical i patronal i la llei reguladora del conflicte col·lectiu. Ho ha fet després d'analitzar les gairebé 270 aportacions que han fet els agents socials i econòmics del país, i entre els canvis més significatius respecte als esborranys presentats a l'abril, hi ha l'ampliació dels permisos.

Així, després d'introduir l'allargament de la baixa de maternitat a cinc mesos, finalment el text també amplia de quinze dies a un mes la baixa de paternitat, dos permisos que es poden sumar i passar d'un progenitor a l'altre, i que també s'apliquen en cas d'adopcions o acollides. També es creen dos permisos més: un de no retribuït de quatre mesos per tenir cura de fills menors d'edat hospitalitzats, i una suspensió del contracte de tres mesos en casos de violència de gènere, per evitar que la víctima pugui ser acomiadada.

Reducció de l'acomiadament improcedent

Pel que fa a les indemnitzacions per acomiadament, es mantenen les modificacions introduïdes per DA a l'abril. En cas de comiat no causal la compensació es manté en 25 dies per any treballat fins a un màxim d'un any, però en acomiadaments improcedents, injustificats o indeguts, la indemnització serà només un 25% superior a la d'un no causal, quan fins ara era de 45 dies per any treballat, i fins a un màxim de 24 mensualitats, quan actualment és de 30. El conseller general demòcrata Josep Anton Bardina ha justificat la decisió per la necessitat de compensar el cost que tenen les prestacions que s'introdueixen, com les millores en els permisos.

També es redueix la durada dels preavisos. Si la decisió de rescindir el contracte és de l'empresari, el màxim preavís passa de 90 a 30 dies, mentre que si és el treballador que marxa, haurà de deixar un màxim de 15 dies en comptes de 30 com fins ara. Bardina ha justificat aquesta reducció perquè en la majoria de casos "és difícil perpetuar les situacions" en què un treballador ha de continuar treballant quan ha estat acomiadat.

Pel que fa a les hores extres, DA proposa que en lloc de ser retribuïdes per trams com fins ara, es paguin totes al mateix cost, que inicialment s'havia fixat en un 35% més i finalment s'ha augmentat fins al 40%. A més, amb les aportacions dels col·lectius s'ha suprimit el màxim d'hores extres que es podien fer diàriament, de manera que el primer topall serà setmanal, fixat en dotze hores.

Es posposa la creació del fons de capitalització

Un dels canvis introduïts arran de les aportacions fetes durant els darrers sis mesos és l'eliminació de la disposició que encomanava el Govern a crear un fons de capitalització -que s'havia de nodrir amb aportacions tant de l'empresari com del treballador durant la seva vida laboral- en un termini de dos anys. Després d'analitzar-ho amb els agents socials, en no veure clara l'aplicació d'aquesta nova figura i que xoca amb la Llei de la CASS, DA ha optat només per demanar el Govern que en un any disposi d'un estudi que analitzi la qüestió. La desaparició d'aquesta mesura, a més, comporta l'eliminació de la possibilitat que les empreses puguin reduir la jornada laboral dels treballadors per motius econòmics, ja que aquesta mesura s'havia de compensar precisament amb el fons.

Prohibició dels contractes orals

Pel que fa als tipus de contractes, la nova llei de relacions laborals preveu fins a catorze tipologies, i com a novetat es crea el contracte de relleu o successió, pel qual durant sis mesos conviuran una persona que arribi a l'edat de jubilació i el seu substitut; i el contracte de continuïtat de la vida laboral, que permetrà que, en cas d'acord amb l'empresari, quan una persona arribi a l'edat en què pot percebre la pensió de jubilació, si aquesta no arriba al llindar de cohesió social, la podrà percebre i alhora continuar treballant fins als 72 anys per seguir cotitzant a la CASS.

Tal com ja es va anunciar a l'abril, serà obligatori que tots els contractes siguin per escrit, i es deixarà un any de marge per tal que les empreses s'hi puguin acollir. En canvi, a diferència del que s'havia proposat inicialment, no serà obligatòria la classificació dels treballadors per grups professionals, i finalment no es crea el nou contracte per sessions.

Finalment, pel que fa a la representació dels treballadors, les empreses de menys de deu treballadors escolliran a dit la figura d'un mandatat, mentre que a partir d'onze empleats s'hauran d'elegir els delegats a través d'un procés electoral. La llei dona un marge d'un any per fer l'elecció, i en cas que no es compleixi el termini, serà el Govern qui marqui el procés d'eleccions.

Pel que fa a les proposicions de llei d'acció sindical i patronal, i de regulació del dret a vaga, Bardina ha explicat que són les que han rebut menys aportacions durant el procés participatiu, i que l'únic canvi significatiu és que el Consell nacional del treball que es va proposar crear passarà a anomenar-se Consell econòmic i social, i tindrà potestat consultiva i d'assessorament.

Les tres proposicions de llei han entrat a tràmit parlamentari aquest dimarts al migdia, després de ser presentades davant dels col·lectius afectats i també als grups parlamentaris. Bardina ha destacat que a partir d'ara s'obre el debat polític dels tres textos i que, tot i que no s'han traçat cap línia vermella a l'hora de fer modificacions, ha admès que, evidentment, les lleis estan enfocades a la voluntat del grup demòcrata.

Etiquetes