Societat 24/07/2016

Brots verds a la principal entitat ambiental del país

Sortint d'un moment crític on fins i tot plantejava tancar la paradeta i plegar veles, uns recursos caiguts inesperadament asseguren per un temps més activitat a l'Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient d’Andorra (APAPMA). Demà farà renovació de la seva junta.

S.f.
2 min
El president d’APAPMA, Carles Iriarte, amb l’advocat Manuel Pujadas

Andorra la VellaL’Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient d’Andorra (APAPMA) demà celebra la seva assemblea anual on entre altres qüestions afronta unes votacions per escollir una nova junta. Després d’un temps d’aturada, l’entitat reprèn l'activitat i l'assemblea amb aires renovats. Aires -i recursos- perquè coincidint en un moment crític de falta de recursos humans i econòmics, l’entitat va rebre una deixa provinent d’una simpatitzant de l’entitat. Avui, segons el seu president Carles Iriarte, l’entitat pot mantenir l’activitat sense problemes econòmics, almenys durant dos anys.

Un aspecte l’entitat pot defensar en el recorregut dels darrers anys, de quan parlar de medi ambient era considerat com un tema suplementari o accessori, és haver estat la promotora de la instal·lació de la primera gossera del país, o l’organització de la recollida de piles quan les administracions ni tant sols contemplaven el reciclatge. Un llegat, però que va estar a punt de clausurar-se perquè tal com explica Iriarte "estàvem preparant-nos per tancar l'entitat”. De fet, davant les denúncies i demandes que l’entitat podia interposar a Batllia, Iriarte reconeix que “si passava qualsevol cosa no podíem fer front al pagament dels advocats”.

De “mosca collonera” a confiança amb Medi Ambient

Iriarte fa un diagnòstic menys positiu que el que es pot escoltar per part dels responsables ministerials sobre quina és la situació ambiental del país. “Per mala sort, tenim molta feina a fer”, assegura que recorda que fa anys es parla d’un model econòmic esgotat, i encara més anys reivindicant que la riquesa del país es concentra en el seu patrimoni ambiental. “Durant dècades hem tingut governs que aquest patrimoni l'ha entès com alguna cosa a explotar”. Malgrat aquest paisatge de depredadors de paisatges i recursos naturals, Iriarte confia que en l’actualitat hi ha bones dosis de confiança en el treball que es fa des de les administracions.

Tot i això denuncia que avui dia, dels ministeris que manen i decideixen sobre el medi ambient, el guanyador és Ordenament Territorial, i atribueix aquesta circumstància al fet de com es fa la planificació i construcció de carreteres o el tractament dels rius, entre d'altres.

Avui dia, les denúncies que rep APAPMA per abocament d’aigües residuals, gasoil, contaminació dels rius o tòxics al medi ambient es trameten directament al ministeri de Medi Ambient ja “que fan una feina molt ben feta”. En el cas dels animals abandonats, l’entitat els deriva cap a Govern que “per això hi ha la llei que vam promoure”. I és que després de tots aquests anys, a APAPMA han vist com molta de la feina amb què va néixer l’associació, avui l’assumeixen les institucions.

Molta, però no tota la feina perquè l’associació manté un litigi amb el Govern i a les comissions on hi participa i són presidides per algun membre del Govern, APAPMA no hi assiteix. L’entitat reclama veure l’auditoria sobre el Centre de Tractament de Residus que es va fer el 2010 sobre el forn incinerador. I encara esperen, malgrat el compromís de Cinca.

stats