Publicitat
Publicitat

Claude Benet: "Hem de posar en relleu la nostra diferència, entitat, i això no ho sabem fer"

El president de Velles Cases Andorranes lamenta accions polítiques com la "fal·lera de fer pàrquings" a llocs amb immobles d'alt valor patrimonial o l'estat en què es troba el port d'Envalira, juntament amb la decisió d'ubicar-hi un centre d'alt rendiment

Claude Benet ha estat vinculat activament a una desena d'associacions del país. Sense oblidar el seu pas per la política, que va culminar amb el càrrec de ministre de Turisme, Comerç i Indústria, durant la legislatura que va encapçalar Jaume Bartumeu. Els darrers anys havia decidit apartar-se una mica de la primera línia, però la seva sensibilitat pel patrimoni del país l'ha portat a acceptar el càrrec de president de l'associació Velles Cases Andorranes. Des d'aquesta plataforma, que tal com reitera Benet, no lideren grans propietaris sinó ciutadans que lluiten per la defensa del patrimoni, denuncia diverses actuacions polítiques, sovint amb finalitats lucratives camuflades, que estan "globalitzant" Andorra. El camí equivocat també pensant en la captació de turistes, assegura.

Quan i com va néixer l'associació Velles Cases Andorranes?

Es va crear l'any 1984 i té per objecte, i així ho marquen els seus estatuts, defensar el patrimoni cultural i natural d'Andorra, fer-lo conèixer i sensibilitzar les autoritats al respecte. Aquest darrer punt és el que costa més, perquè a vegades als polítics no els agrada massa que els diguin les coses que han de fer. L'associació la va fundar Claude van Dick, l'hereu de Casa Cristo que es va casar amb una de les pubilles de la família. Va voler fer extensiva la preservació del seu immoble a la resta de les cases antigues del país.

En quin punt es troba ara l'associació?

Som uns 130 socis, i 9 membres formem la junta. Durant tots aquests anys hi ha hagut alts i baixos, han passat persones rellevants com el propi van Dick, Enric Palmitjavila, Pere Canturri, Càndid Riba, Josep Marsal... Fa un parell d'anys l'associació es va quedar sense president i va perdre una mica l'embranzida. En un principi em van demanar si volia liderar-la i vaig dir que no, però com que estava a punt de desaparèixer finalment aquesta primavera vaig acceptar.

Què reivindiqueu en l'actualitat?

En primer lloc, volem deixar clar que som una associació que no rebem subvencions, no en volem perquè això ens dóna llibertat d'opinió i d'acció. A partir d'aquí, ara el que toca és donar-nos a conèixer. Hem iniciat una ronda de trobades amb totes les autoritats, hem vist les ambaixades i els comuns. Únicament no ens ha respòs la ministra de Cultura, Olga Gelabert, i el Comú de Sant Julià de Lòria. En tots dos casos, silenci.

Els heu exposat alguna proposta concreta?

La resposta ha estat molt bona. Als comuns els volem fer entendre que tanta fal·lera de construcció d'aparcaments només serveix per empobrir la ciutat. Penso, per exemple, amb els dos projectes que es volen fer a Escaldes, a tocar del Fener i a la part alta. El pàrquing és molt lleig. A què respon la fal·lera de fer pàrquings? Per obtenir beneficis...

Et respondran que és necessari perquè la gent vingui...

Cal apostar més pel transport públic, per caminar, per anar amb bicicleta...

A banda del contacte amb autoritats i institucions, de quina manera us voleu donar a conèixer a la ciutadania?

Partim del que diuen els estatuts inicials, tot i que hem elaborat un programa més concret on hi consten punts com la potenciació de tot el patrimoni cultural que va més enllà del romànic. Tenim més coses al país, un patrimoni que potser no és tan antic però que està desapareixent. Com és el cas de Casa Ribot, la casa més antiga del país. A més, estem treballant en un calendari d'activitats amb debats i taules rodones. La idea és portar algun expert o persona que hagi viscut aspectes de la història del país. Per exemple, volem difondre les fantàstiques col·leccions privades de cotxes que tenim, la història de la radiofonia a Andorra (tenint en compte que vam tenir dos de les ràdios més potents del món) o el naixement del termalisme i del turisme a la part alta d'Escaldes. Molts desconeixen que als primers turistes d'Andorra, cap al 1860, els deien 'banyistes', la gent no venia a esquiar ni a comprar, venia a prendre banys. Tornant al tema dels debats, volem parlar també del naixement de l'esquí a Andorra, motivat per FHASA, que va ser qui va obrir les carreteres. També a través de FHASA neix la banca, perquè calia pagar als obrers.

"Als primers turistes d'Andorra els deien 'banyistes', la gent no venia a esquiar ni a comprar, venia a prendre banys"

A banda de Casa Ribot, que ja heu alertat que es troba en seriós perill, quins altres edificis cal salvaguardar?

S'ha de dir que la resta, en general, s'ha anat protegint. S'han fet coses molt maques com Casa Rossell o el Museu del Tabac. Tenen atractiu turístic i hem d'anar per aquí. És un error continuar insistint a fer venir més turistes, enlloc de menys gent però més interessada en les particularitats d'Andorra. Si optem per la segona opció potser es quedaran més temps. Aconseguirem que no només vinguin un dia per recórrer amunt i avall l'avinguda principal.

També hi ha el cas de l'edifici de Sud Ràdio...

Li volen donar un caire de centre d'alt rendiment, tot i que suposo que també amb un hotel privat darrere. Considero que es podrien fer d'altres coses relacionades amb el que parlàvem del turisme de qualitat. Quan entres a Andorra pel costat francès, tens dos opcions, anar pel túnel o pel port. Es podria oferir l'opció 'Andorra pel túnel' o 'Andorra ruta turística', és a dir, donar un caire turístic a la carretera d'Envalira. A nosaltres no ens impressiona, però recordem que és la carretera transitable més alta dels Pirineus, que tenim una vista panoràmica i una estació de ràdio única al món. Té una història molt maca que s'ha d’explicar. Però hem d'arreglar bé el port, clar, perquè ara el tenim abandonat. La zona de dalt s'ha convertit en el cagador i pixador de la muntanya.

"Hem d'arreglar el port, el tenim abandonat; la zona de dalt s'ha convertit en el cagador i pixador de la muntanya"

Imagino que amb el 'The Cloud' també estàs en contra

Evidentment, i ja m'hi vaig pronunciar quan no era president de Velles Cases Andorranes. S'hauria pogut fer, entre aquest edifici i el que anirà a terra, un bon museu, amb sales de conferències. Ens estalviàvem diners. Però enlloc d'això farem un edifici que ens costarà el que no tenim.

Parlant de museus, com valores l'oferta museística del país?

Crec que és interessant, però cal trobar la manera d'oferir més hores d'obertura. Cal posar-hi més mitjans, tenir gent formada. Reitero, hem d’apostar per la cultura, ens farà venir gent que hem perdut. Hem d'aconseguir demostrar que Andorra és diferent, amb un paisatge bonic, amb unes institucions molt particulars, això és com Disneylandia però real. Hem de posar de relleu la nostra diferència, la nostra entitat i essència, i això no ho sabem fer. Cada cop més ens estem globalitzant, homogeneïtzant. Si ens anivellem amb els altres desapareixem.