Cotxes, deixin pas a la bici
La capital comptarà amb un carril urbà amb zones d’aparcament, i ultima un recorregut fins a Sant Julià
Andorra la VellaL’any 2010 el llavors ministre de Turisme i Comerç, Claude Benet, amant de la bici i (si es pot dir) visionari, va completar un projecte de senyalització de tots els ports de muntanya amb informació sobre distància i desnivell, pensant en els centenars de ciclistes que desafien les rampes del país. Era el punt de partida a partir del qual Andorra escollia posicionar-se com a destí i espai idoni per al cicloturisme. Des de llavors s’han anat succeint accions en aquest sentit, com l’aparició de carrils bici per diverses carreteres o la inversió per continuar atraient competicions de renom (Vuelta a Espanya, Tour de França o Copa del Món de BTT). En l’actualitat, i plenament consolidat aquest concepte, el següent pas és introduir la bicicleta dins la mobilitat urbana. És a dir, canviar la mentalitat de bona part dels andorrans quan decideixen amb quin mitjà de transport es desplacen per anar a treballar, a l’escola o a comprar.
Andorra és un dels països del món amb la taxa més elevada de vehicles per habitant: 1,2. Les administracions volen que aquests vehicles no siguin motoritzats en bona part, i deixin pas a les bicicletes o a altres mitjans sostenibles. En aquest sentit, el nou model de mobilitat de país se centra en tres aspectes: un transport públic més adaptat a les necessitats de l’usuari (es reordenarà tota la xarxa i serveis), una aposta pels vehicles motoritzats menys contaminants (s’ha activat un pla d’ajudes per a la compra de vehicles elèctrics) i, finalment, la introducció de la bicicleta. En aquest últim punt, qui més hi està incidint en l’actualitat és Andorra la Vella. Treballa en un projecte de carrils bici urbans que recorrerà tota la parròquia: des de Sant Julià de Lòria fins a Escaldes-Engordany. Seran uns deu quilòmetres de recorregut, que comptaran a la vegada amb serveis complementaris, com zones d’aparcament per a bicicletes i punts estratègics preferents a tocar de les escoles o de centres sanitaris, per exemple.
El conseller de Medi Ambient i Innovació del Comú d’Andorra la Vella, David Astrié (que també és assessor del ministeri de Medi Ambient), explica que el circuit anirà per carreteres de titularitat del Comú, tot i que també del Govern, i per això s’està treballant de manera conjunta. Així mateix, compten amb l’assessorament de la plataforma Ciclistes i Vianants d’Andorra, que engloba col·lectius i defensors de la bicicleta en general, que aporten el seu punt de vista sobre com s’ha de desenvolupar aquest projecte de bici urbana. Tots ells fa prop de sis mesos que treballen per fer realitat aquest primer recorregut de bici urbana d’Andorra (amb el permís de la Massana, que al centre ja ofereix algunes zones de carril bici).
Carrils segregats o compartits?
I és que hi ha diversos elements a tenir en compte. “És complicat, perquè a Andorra hi ha carreteres que no són prou amples per fer-hi un carril segregat”, explica Astrié. Per aquest motiu, avança el conseller, aquest circuit urbà comptarà amb carrils separats, però també amb zones d’espai compartit entre cotxes i bicicletes, que es definiran com a zona 30, i on no es podrà superar aquesta velocitat.
A més, també s’eliminaran diversos trams d’aparcament de zona blava per poder encabir-hi les bicicletes, encara que, en aquests casos, “sempre es tindrà en compte que hi hagi aparcaments públics al voltant”. I també cal acabar de definir si els carrils bici, en el cas que estiguin segregats, seran també compartits amb els vianants.
El projecte, que en la seva primera fase només es desenvoluparà per Andorra la Vella (la connexió amb Sant Julià i Escaldes es deixa per més endavant), serà una realitat ja al novembre. Pot semblar agosarat instaurar un carril bici just quan arriba l’hivern, però Astrié ho té clar: “A Suècia també hi fa fred i els carrils s’utilitzen tot l’any”, defensa.
D’altra banda, el conseller i assessor exposa que el carril bici en cap cas serà estàtic, sinó que anirà variant segons les necessitats (un nou centre escolar, per exemple) o els neguits de la ciutadania. En paral·lel, però això ja des de l’administració central, es tirarà endavant una campanya de sensibilització respecte a la bici. Perquè no tindria sentit fomentar-ne l’ús si la població segueix amb els ulls posats al volant.
