Publicitat
Publicitat

Cyril Despres, cinc vegades campió del Dakar


Mecànic de professió i nascut a Fontainebleau (a prop de París), el pilot de motociclisme Cyril Despres va arribar a Andorra el 2000 per treballar en el desenvolupament d’un projecte que el seu amic Henri Magne estava portant a terme des del Principat. “Vaig venir a passar-hi uns dies i de seguida em vaig adonar que si volia ser pilot professional, Andorra em podia donar moltes oportunitats”.

En l’àmbit personal, Despres destaca que el país li ha aportat “qualitat de vida, seguretat i tranquil·litat en el dia a dia”, i incideix en el fet que a Andorra pot anar tranquil sense que l’aturin constantment pel carrer. Però, sobretot, remarca que el país li ha donat la seva dona i les seves dues filles.

Professionalment, explica que Andorra ofereix molt bones condicions per entrenar-se, ja que pot fer-ho a 1.500 metres d’altitud i en contacte amb la natura, i pot combinar dos tipus d’entrenament: a l’hivern practicant esports de neu i a l’estiu principalment amb la bicicleta. Despres, de 40 anys, s’entrena entre dues i quatre hores diàries, cinc dies a la setmana i, evidentment, més temps i amb més intensitat a mesura que la data del Dakar s’acosta. A més, destaca que “quan tornes a casa, vols estar tranquil i poder gaudir de la teva família i de tot el que t’envolta, i aquí pots desconnectar de veritat”.

Cyril Despres ha constatat que a poc a poc estan arribant esportistes d’elit d’arreu del món i d’esports molt diversos, amb qui pot intercanviar impressions sobre les seves experiències personals. I és que, segons ell, Andorra reuneix gairebé tots els arguments per ser un país ideal per a esportistes. Per preparar-se per a una cursa de Moto GP, un Tour de France, uns Jocs Olímpics o un Dakar, “el que necessites és tranquil·litat i llocs per poder preparar-te físicament i mentalment, i aquí els tenim”.

El pilot creu que Andorra té unes instal·lacions esportives molt bones, i valora positivament la gran quantitat de gimnasos i els bons entrenadors personals que hi ha. “Però no només hi ha sales de preparació, també tenim les muntanyes, les pistes d’esquí i les carreteres secundàries per anar en bici”, afegeix.

L’únic aspecte que creu que s’ha de millorar és el suport mèdic, “que podria estar més ben organitzat”, tot i que reconeix que és molt fàcil trobar un bon entrenador o fisioterapeuta i fer-te qualsevol prova mèdica ràpidament.

Pel que fa a les comunicacions, no creu que siguin un inconvenient, tot i que, a causa dels nombrosos desplaçaments, ha de fer uns quants quilòmetres fins als aeroports més propers. Admet que la possibilitat d’un heliport a Andorra o l’aeroport de la Seu d’Urgell “ens faria guanyar temps, però si t’agrada el país i t’hi trobes bé, val la pena fer l’esforç de conduir fins als aeroports de Tolosa o de Barcelona”.

Despres va iniciar la seva aventura al ral·li Dakar el 2000, en què va acabar en setzena posició. Però el gran èxit arribaria el 2005, quan va ser campió, una fita que repetiria els anys 2007, 2010, 2012 i 2013.