Publicitat
Publicitat

Despenalitzar l'avortament, rebaixar la nacionalitat i regular el dret de vaga, recomanacions de l'ONU

El Comitè de Drets Humans de Nacions Unides proposa també que es faci una consulta nacional per unir-se a l'OIT i adoptar una llei d'accés a la informació per promoure la llibertat d'expressió i d'opinió

Andorra va ser sotmesa a l' Examen Periòdic Universal del Comitè de Drets Humans de l'ONU el 7 de maig i tant les troikas (països designats per facilitar l'avaluació d'Andorra) com altres membres del Comitè han fet recomanacions per millorar els compromisos del país amb els drets humans.

Entre els punts destacats hi ha diverses demandes perquè el Principat modifiqui la legislació per despenalitzar l'avortament sota certs supòsits, com ara en casos de violació. També proposa que s'apropin els anys per accedir a la nacionalitat als estàndards de la Convenció Europea, que els situa en menys de 10 anys. Una altra recomanació és posar en marxa una consulta nacional per determinar si s'entra a formar part de l'Organització Internacional del Treball i adherir-se als seus convenis, així com l'adopció d'una llei d'accés a la informació per promoure completament l'exercici de la llibertat d'expressió i d'opinió i assegurar-se de l'aprovació d'un pla per reconèixer el dret de vaga d'acord amb la Constitució andorrana i el suport legal per a la negociació col·lectiva.

A més de la ratificació de convenis pendents i el manteniment d'accions per acabar amb la violència de gènere o dels programes d'ocupació, salut i alimentació, entre altres; els membres del Comitè proposen que Andorra "redobli" els esforços en l'àmbit de la violència contra les dones i domèstica amb les diferents mesures incloses en la legislació, investigar a fons els casos de crims d'odi i perseguir els responsables d'actes d'exaltació de la violència, incorporar els articles necessaris a la legislació per cooperar completament i en un breu període de temps amb la Cort Internacional Penal o crear una institució nacional per combatre el racisme, la discriminació racial, la xenofòbia, l'antisemitisme i la intolerància i conscienciï sobre aquestes manifestacions a la població andorrana.

Altres iniciatives volen l'adopció d'una llei per a la protecció dels infants que proporcioni guies i directrius en relació als rols i les responsabilitats de les agències públiques, la despenalització de la difamació per treure-la del codi penal i incloure-la al codi civil, desenvolupar indicadors per a una avaluació més precisa i coherent de les polítiques nacionals de drets humans, prendre mesures per compensar les víctimes de tràfic de persones i adoptar polítiques concretes per lluitar contra el treball forçat i la prostitució, com també adoptar un pla nacional contra el tràfic de persones i donar assistència a les víctimes sigui quina sigui la forma d'explotació.

Altres recomanacions van en la línia de cercar la igualtat entre homes i dones, com ara establir mesures per evitar les diferències salarials i les possibilitats d'accés a llocs directius; però també respecte a la tasca de la policia i la justícia pel que fa a garantir que les acusacions creïbles d'abusos policials són investigades a través d'un mecanisme independent, corregir els drets dels detinguts mentre esperen judicis per evitar que s'allargui en excés aquest període, reforçar els mecanismes que poden garantir la ràpida implementació de resolucions judicials o promoure els drets dels treballadors temporals amb la reunificació familiar.

D'altra banda, algunes recomanacions no van ser acceptades per Andorra, perquè les recents modificacions legislatives ja les contemplen, com és el cas de la inclusió al Codi Penal de la prohibició del tràfic de persones com a delicte, que ja suposa penes de presó de 2 a 6 anys; i la prohibició i sanció apropiada del càstig corporal que es prohibeix en totes les seves formes en la modificació del Codi Penal del desembre del 2014.

Andorra haurà de respondre aquestes qüestions com a molt tard durant la 30a sessió del mateix, al setembre del 2015.