Publicitat
Publicitat

Esbart Sant Romà, la ruptura de la tradició

Arriba el torn de l'esbart que va decidir trencar amb la concepció tradicional, l'Esbart Sant Romà

Després de fer un petit repàs a la història de l'Esbart Santa Anna i l'Esbart Laurèdia, l'ARA Andorra continuarà aprofundint en una de les tradicions més arrelades al nostre país com és la dansa i més concretament, l'esbart. En aquest cas ha arribat el torn de l'Esbart Sant Romà, una formació especial que des del 1992 va optar per trencar la visió més antiga d'aquesta disciplina per una branca més contemporània i de creació.

A finals de la dècada dels anys 50, la parròquia d'Encamp va conèixer per primer cop la cultura de l'esbart amb la creació del que actualment coneixem com a Esbart Sant Romà. Un embrió que només va durar 3 anys i que fins al 1989 no va tornar a gestar-se. Després d'uns anys de realitzar balls tradicionals, com les farandoles, bolangeres o el ball pla, l'esbart, sota la direcció artística de Maribela Moreno, va decidir fer un gir copernicà i avançar en la línia de la creació, mitjançant un estil més contemporani, tot això sense defugir dels elements més folklòrics de l'esbart. Una tendència que en els darrers anys està cada cop més present en la resta d'esbarts del territori català, com l'Esbart de Rubí, el Sant Martí de Barcelona o el de Sant Cugat, que ja fa anys que va optar per aquesta via. Un factor que la directora artística ha recalcat en afirmar que "jo crec que la línia és innovar i adaptar-te al que t'envolta".

Sens dubte, la parròquia encampadana compta amb un dels esbarts més característics del país, fruit d'aquest vessant innovador que des de fa 25 els acompanya. Tot i això, Moreno reconeix que "al principi potser ens van criticar una mica, però jo crec que cadascú ha de fer allò que vol i li funciona".

Un estil propi que els ha permès ser part activa de la història encampadana i fins i tot del país, atès que en diverses ocasions han representat Andorra fora de les nostres fronteres, com per exemple l'any 1995 quan van actuar a la seu de les Nacions Unides a Nova York, amb motiu del 50è aniversari d'Unicef. Una experiència "molt bonica i enriquidora", segons ha destacat la directora. En el seu currículum també consta la participació en el Concurs Internacional de Cesena, Itàlia, en el qual van aconseguir endur-se el premi de la ciutat i el segon premi en la modalitat de dansa folklòrica. Una vivència que Moreno qualifica de "molt bona", perquè "tots eren ballarins amateurs que durant cinc dies vam estar en un ambient purament de dansa". A més, l'esbart ha tingut l'oportunitat de ballar en places de diferents indrets del món com ara Estrasburg, Praga, Portugal o Saragossa.

Però la història de l'Esbart Sant Romà no s'entén sense la voluntat de crear i innovar. Precisament, fruit d'aquesta vocació neix el darrer espectacle de la formació com és 'Traces', una fusió entre la dansa contemporània i el ball de bastons. "Vam agafar figures, les creuades o les picades típiques de bastons, tot i que amb una música, vestuari i coreografia diferents", amb aquestes paraules la directora artística definia la representació de la formació encampadana. Un espectacle que va comptar amb molts elements nascuts de la seva segona experiència a Nova York l'any passat, quan van participar en un taller de 'Body Percussion' a càrrec de l'empresa Step One Internacional, dirigida per l'exmembre de l'Esbart Sant Romà, Ona Vicente.

El públic ja està fet a la idea de fusió i creació instaurada per Moreno des de fa anys, per aquesta raó els espectacles que la formació presenta cada dos anys tenen una gran rebuda i sempre acostumen a omplir el Complex Esportiu i Sociocultural d'Encamp. Un fet que la directora explica amb orgull, ja que "els espectacles que fem cada dos anys són els més importants per a nosaltres i al nostre espectador li agradem així".

De la competitivitat entre esbarts, la directora no en vol sentir a parlar, ja que "jo no crec que hi hagi cap guerra interna o competitivitat entre nosaltres, perquè tots fem coses diferents i tenim estils diversos". Moreno considera que les tibantors no beneficien a cap dels col·lectius i creu que caldria destacar més la gran presència d'esbarts al país, atès que "som cinc esbarts al país i movem moltíssima canalla i gent jove".

Tot i això, amb prop d'una setantena de dansaires, Moreno comenta que un dels elements més complicats per als esbarts és "aconseguir que vingui gent jove i mantenir-los, tot i que no ens podem queixar". A més, la directora considera que "l'esbart és com una gran família i això no canviarà mai".

D'altra banda, un dels desitjos de Moreno és "realitzar una dansa tradicional de poble per ballar a Festa Major i que perduri". Una voluntat que ja ha traslladat al músic andorrà, Lluís Cartes, amb qui col·labora habitualment, per tal de fer realitat aquest desig.