Societat 04/08/2015

Estrasburg estudiarà la legalitat de l'emmagatzematge de dades d'Andorra Telecom, segons 'AltaVeu Digital'

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha decidit admetre a tràmit la demanda presentada per un resident portuguès implicat en un cas de tràfic de marihuana que creu que es vulnera el dret a la intimitat guardant i cedint dades sobre les seves comunicacions

ARA Andorra
3 min
Seu del Parlament Europeu a Estrasburg, imatge d'arxiu /ARA

Andorra la VellaEl Tribunal Europeu de Drets Humans ha decidit admetre a tràmit la demanda presentada per un resident portuguès implicat en un cas de tràfic de marihuana per l'emmagatzematge de dades personals que considera il·legals. L'interessat va recórrer a Estrasburg el setembre passat i fa unes setmanes, el tribunal va comunicar que admetia a tràmit la petició i iniciava l'estudi del cas, segons 'AltaVeu Digital'.

Durant la instrucció, la batlle va sol·licitar amb efectes retroactius a Andorra Telecom que li facilités el llistat de trucades emeses i rebudes de dos números de telèfons mòbils des del 15 d'agost del 2011 fins al 4 de desembre del 2011 i "amb indicació a més dels números de telèfon emissors i receptors, així com la identitat del titular de tots aquells que constin, a fi de reunir les proves i elements necessaris pel bon fi de la instrucció", segons recull l'aute del TC. Així mateix, autoritzava el Servei de Policia que tractés i estudiés les proves obtingudes que afectaven les comunicacions fins a un any abans de la petició judicial.

La defensa de l'acusat ha dut a terme diverses accions legals des d'aleshores exposant els dubtes sobre el fet que el Servei de Telecomunicacions d'Andorra emmagatzemés dades de comunicacions telefòniques abans de l'autorització judicial sense cap empara legal per a fer-ho i, per tant, estigués vulnerant els drets a la intimitat i al secret de les comunicacions del seu client.

Els tribunals van desestimar les peticions de Figueiredo i van avalar la tesi d'Andorra Telecom indicant que havien de disposar d'alguna manera per poder respondre a eventuals reclamacions dels clients i per això és convenient guardar les dades. També es recorda que la Llei de protecció de dades personals deixa de tenir efecte quan hi ha una investigació penal pel mig, com és el cas d'aquest acusat per un delicte de tràfic de marihuana. A més, la parapública assenyalava que en signar el contracte s'accepta que s'emmagatzemin certes dades durant un temps, però segons assenyala el digital, els dos telèfons controlats usaven targetes de prepagament i l'acusat mai havia estat conscient d'haver signat res, i menys encara que es guardés informació d'ús dels telèfons.

L'afer relatiu a l’emmagatzematge de les dades va arribar al Tribunal Constitucional (TC), que el març passat desestimava el recurs d'empara, sense entrar en el fons de la qüestió sinó basant-se en les formes. El Tribunal només exposava que "s'ha demostrat que les condicions generals del servei preveuen la conservació de les dades del client i que s’accepten en el moment de la subscripció".

Quant a la vulneració del dret a la intimitat o al secret de les telecomunicacions i si la Policia havia actuat adequadament o no, el TC es va limitar a assenyalar que des del moment que un jutge fa una petició fonamentada perquè hi ha indicis que una persona ha comès un delicte major (i continuat com suposadament era el cas) no es cau en tal vulneració.

Al setembre, Figueiredo va portar el cas a Estrasburg i fa unes setmanes el tribunal ha comunicat que accepta a tràmit la petició. La secció encarregada de la investigació planteja quatre preguntes a l'Estat Andorrà – contra qui es dirigeix la demanda-: "Quina és la base legal existent en la legislació nacional que permeti l’emmagatzematge d'informació relacionada amb les converses telefòniques? Quant temps es poden emmagatzemar aquestes dades?", també si l'acusat havia estat informat de les condicions generals relatives als serveis prestats i si aquestes condicions són idèntiques en el cas del prepagament o del contracte de subscripció mensual, i, finalment, quina base legal va autoritzar la batlle les dades relatives al telèfon de l'afectat i si creu el Govern que les decisions dels tribunals han vulnerat articles de la convenció dels drets humans.

La sentència favorable al resident tindria un impacte bàsicament econòmic, en forma d'indemnització, i la possible revisió de la causa. Tot i així, podria posar en dubte les proves incriminatòries usades en altres judicis penals si han estat obtingudes a partir d'escoltes telefòniques.

stats