Josep Maria Goicoechea: "Quan es pren una decisió es pren amb bona intenció i convençuts que és el que s'ha de decidir"

Andorra la VellaL’informe que fa balanç dels sis primers mesos de funcionament de la seva figura posen en relleu 66 casos atesos, com ho valora?

66 en sis mesos són 10 al mes... No és massa però cal destacar que es tracta de 66 persones que han trobat que, per un motiu o d'altre, no se’ls ha donat solució als serveis al problema que tenien i han acudit al mediador.

Com funciona el servei que presteu?

La persona m'explica el seu problema i jo faig les preguntes per entendre’l. Puc aconsellar cap a on pot anar, o explicar-li que el problema no és més que aplicació de la llei o puc fer un informe al Consell d'Administració suggerint que aquella decisió potser s'ha de revisar. La CASS el que fa és aplicar la llei, bàsicament, i hi ha casos en què la gent està insatisfeta per la seva aplicació. Si a vostè li diuen que li toca una pensió de 150 euros em dirà que no pot viure amb això... Sovint la resposta que jo puc donar no es satisfactòria però és ajustada a la normativa.

Creu que aquest servei és prou conegut ja? S’esperava més casos?

Ara que ja fa set mesos comença a ser conegut no sé si prou o no... Cada setmana hi ha gent que està apuntada i que ve a explicar els seus problemes. He observat un canvi dels problemes que tractava des del principi. Al començament semblava que venien a aplicar allò "d'escombra nova, escombra bé", és a dir, venien, de vegades, per coses que ja se'ls havia donat des dels serveis o des del Consell Administració una resposta i venien a veure si es podria canviar. Els darrers mesos la gent ve amb problemes amb fonament, una altra cosa és que es puguin resoldre.

Quants casos s’han resolt?, perquè en l'informe no hi consta explícitament...

De vegades hi ha gent que amb la informació en té prou perquè és el que busca, i llavors ja està satisfeta. De vegades venen per orientació, i llavors se'ls orienta a un servei o bé faig un informe al Consell d’Administració, per dir que, en principi, des del meu punt de vista s'hauria de revisar. El dir que la resolució és favorable o desfavorable... Si un ve a demanar la lluna..., serà desfavorable però en canvi si ve a buscar informació i se li dona, el resultat serà favorable. Jo no li dono massa importància, no he fet recompte perquè crec que indueix a una interpretació no correcta. En canvi, en els casos en què la meva feina és fer un informe demanant que es revisi o es corregeixi una decisió, és una altra cosa. Si la resposta és favorable vol dir que s'ha acceptat la meva proposta i que, per tant, es revisa el que s'havia decidit abans, tot i que el resultat acabi sent el mateix que es va donar.

El Consell d'Administració és receptiu?

Jo no he fet números..., perquè en una sèrie tant petita fer percentatges és poc representatiu; no ho sabria dir, de vegades sí i altres no, depén dels temes. Pensi que quan es pren una decisió es pren amb bona intenció i convençuts que és el que s'ha de decidir. Si jo veig algun motiu que s'ha de revisar, en general, accepten aquest tipus de revisió però si el que jo proposo és totalment contrari, depén... Quan tinguem més de cent casos podem començar a parlar de les respostes.

Veient els problemes que li han arribat, on creu que cal fer incidència? Perquè, per exemple, cada vegada que el Raonador fa un informe la CASS és una de les administracions que més problemes registra.

De vegades fins i tot jo he enviat alguna persona allà, a la qual no he estat capaç d'ajudar, i li he dit que anés a veure el Raonador. Jo trobo normal que hi hagi queixes, perquè vostè sap quants dossiers es tracten aquí cada dia? Centenars; al cap de l'any, desenes de milers. Que hi hagi gent insatisfeta és normal..., que tinguin raó, també. Jo més d'una vegada he hagut d'explicar que la pensió que li han atorgat és la que li toca... És injust, estic d'acord, però és l'aplicació de la llei. No m'estranya que el raonador rebi queixes i ell té més marge d'actuació; jo soc mediador de la CASS, amb unes normatives, i recordaria que qui les fa són el Consell General i el Govern.

En l’informe, vostè és crític amb la Llei de la CASS i constata discriminacions.

La primera lectura que he fet és mirar les discriminacions i amb els autònoms n'hi ha algunes que he descrit. No dubto que tinguin justificació. Per exemple, quan està de baixa un autònom paga la part obrera i la patronal i l'assalariat no, això és un fet que discrimina. Als països veïns quan un assalariat està de baixa l'empresa continua cotitzant i aquí no, per què no? Potser això s'hauria de revertir.

El servei mèdic és un dels que més queixes suposa segons el seu informe.

Té una funció molt clara que és revisar els casos de baixa, la seva feina no és gaire agradable i sovint hi ha dificultats de comunicació amb el metge tractant. Quan hi ha contradicció a ningú li agrada i és font de conflicte. I ja no diguem si això va lligat amb rebre o no la prestació per atur temporal. Això no vol dir que el control sanitari s'equivoqui sinó que és el que genera més consultes o visites al mediador.

És com les pensions, perquè és un dels motius més freqüents, perquè passen per control mèdic i pot haver-hi desacord amb la capacitat residual per anar a treballar, amb la valoració de la invalidesa... I, finalment, amb la quantitat de la pensió. Aquí topem amb la sensació personal de dir: “És que no em reconeixen com n'estic, de malament!”

Un altre fet que posa vostè en dubte és que es puguin fer denúncies anònimes.

Em sobta i no soc l'únic, però és costum des del principi de la CASS. La Inquisició funcionava així i ja sabem el que va portar... És una font possible de venjances, enveges, qualsevol pot trucar aquí i fer qualsevol denúncia. Trobo que és un risc que ens exposa als possibles abusos de la gent que truca i es pot posar en entredit els motius de denúncia. Desconec quantes denúncies rep la CASS però a mi em grinyola. El motiu d'una denúncia, molt o poc, pot estar justificat, ja que per exemple una empresa pot tenir treballadors sense assegurar a la CASS, això passa. Es denuncia de manera anònima i s'investiga, però encara que sigui justificada, i les altres?, les que acaben en no res, les que són motius d'enveges...? Em sembla que, no només a nivell de la CASS, sinó d'una societat, el fomentar la denúncia anònima fa que la cohesió social i la solidaritat entre la gent es desvirtuï. És perillós.

També posa vostè en relleu la relació amb els prestadors de serveis.

Sabem que la relació entre els sanitaris i la CASS no sempre passa suaument. Motius de diferència són legítims per una banda i l'altra... Crec que falta més diàleg entre els sanitaris i la CASS, bàsicament amb els metges i dentistes perquè són els prescriptors i els que dirigeixen els pacients que veuen altres sanitaris. No dic que sigui un problema amb la CASS sinó per a la CASS i per als assegurats. Em sembla que caldria trobar mesures per establir diàlegs més constructius entre la CASS i els sanitaris.

Vostè fins i tot fa esment d'un problema concret amb un determinat metge.

En aquest cas no tant pel diàleg sinó perquè em va sobtar, perquè he vist diferents casos. Em va sorprendre que persones joves vinguessin a dir que "m'ha operat tal doctor, que no puc caminar…”, i que les complicacions venen d’una sola font..., això s'hauria de poder mirar. I si cito aquest cas és perquè no hi ha manera de fer un estudi seriós per saber quants pacients s'operen de l'esquena, amb quins cirurgians i quins resultats tenen. I que n'hi ha algun que destaca, perquè amb aquest tenim problemes i amb la resta no. És dífícil d’estudiar perquè no hi ha els elements de comparació que ho podrien facilitar. Espero que s'arregli.

Precisament és un dels reptes, tenir totes aquestes dades que manquen no només a la CASS.

Sí, sí, en això volia incidir perquè la CASS té una funció molt clara i el responsable de l'organització, l'estructura i el funcionament dels serveis sanitaris és el Ministeri de Salut. Però la CASS té una funció molt important que és comprar serveis i avui en dia els costa.... Fora d'aquí potser però aquí no ho pot fer, tots els sanitaris estan més o menys incorporats al sistema. Avui en dia el sistema d'informació no està previst per a això. És molt potent perquè tracta moltíssimes dades i es preveu una millora... Jo el que faig és indicar aquest punt i si la CASS vol discernir el que compra i la qualitat i la utilitat s'ha de barrejar la gestió tècnica i administrativa amb les patologies i amb els resultats... No s'ha de confondre la CASS amb el responsable del sistema sanitari però ha de poder aprofitar més la seva intervenció. La gent no va al Ministeri a queixar-se per coses de salut. Em sembla que això s'hauria d'afinar.

Ara, precisament estem en temps de reforma.

Tant de bo perquè fa anys que se'n parla i no passa res.

Vostè també va ser ministre, com veu la situació?

Vaig ser ministre en una època de vaques grosses on els problemes eren uns altres, calia desenvolupar uns serveis que no existien, no hi havia problemes de diners a nivell nacional, la crisi va venir després. Ho podria haver fet millor, estic seguríssim, però en cada moment hi ha unes necessitats com eren la creació dels serveis de psiquiatria o de rehabilitació que no existien... Em sembla que el que s'ha dit està ben orientat respecte de la reforma. Ho dic a nivell personal i no com a mediador, el que m'angunieja és que fa massa anys que en parlem i no passa res i quan això passa els problemes es podreixen, i quan estan podrits no hi ha solució.

Precisament en el seu informe vostè parla de la nomenclatura que és una de les qüestions que hi ha sobre la taula.

És que juntament amb la cartera de serveis han de casar de certa manera.

I tots els serveis que la CASS ha d'acabar assumint o no?

La CASS cobreix molts més serveis que la seguretat social espanyola i alguns més que la francesa. A Espanya el dentista no te'l paguen i tampoc les ulleres i aquí, sí. Cal saber de què parlem. Cal ser prudent i mirar el món que ens envolta.

Potser el que més neguiteja és que en un futur es pugui cobrar una pensió, no?

Això és una altra branca perquè hi ha la general que es dedica al sistema sanitari, i la jubilació, que té la seva cotització i arran de la llei del 2014 les pensions s'han reduït bastant dràsticament. És una decisió del legislador, hi podem estar d'acord o no, però el que em sembla és que el legislador hauria d'explicar els seus motius. El legislador i els governants tenen una gran preocupació per la sostenibilitat econòmica de la CASS però la primera missió de la CASS és protegir, i naturalment que ens hem de preocupar de l'economia i de no gastar el que no tenim. He dit en un altre moment que un sistema sanitari ha d'oferir el que aquella societat es pot permetre, per tant, cal avaluar fins a quin percentatge es poden apujar les cotitzacions. No és fàcil, i els responsables polítics han de valorar tot això, no només els diners sinó també la finalitat de l'entitat, de les pensions de jubilació. Cap país ho té resolt i a Andorra anem amb retard perquè, per exemple, en certs països com als del nord d'Europa s'han fet plans de pensions, no privats, sinó amb el suport del sector públic però on la cotització és mixta de treballador i d'empresa, que és un segon pilar, i el tercer seria el que té capacitat per pagar una pla privat. Aquí es proposen plans de pensions privats, que no tenen res a veure. I els problemes dels quals estem parlant amb sous més bons també s'arreglarien una mica més.

I cap a on caldria anar tant en la comunicació com en la informació de la CASS?

Hi ha problemes de comunicació i ho reflecteixo en l'informe. Sovint és difícil trametre informació molt tècnica, molt administrativa. I hi ha gent que en funció de la seva capacitat, de la seva cultura, del seu origen..., tenen més dificultats i crec que de part de la CASS cal fer un esforç davant aquestes persones per assegurar-se que ho han entès. S'han fet i s'estan fent esforços de formació i per millorar en aquest sentit, però els resultats no són immediats. Pel que fa a la informació es treballa en una nova pàgina web, més fàcil d'usar, però el problema és aquella gent que no fa servir Internet. I a més, el Consell d'Administració té una actitud de fomentar la transparència. Fruit d'això és la publicació de l'informe del mediador, ja que la meva obligació era passar-lo al Consell d'Administració que ha cregut que volia que el pogués llegir la gent.

I cal potenciar el servei de mediador?

Fins ara hi estic dos dies a la setmana i el que veig és que n'hi ha prou perquè no hi ha llista d'espera.