Publicitat
Publicitat

Marc Cartes: "Fer la volta al món pot ser més barat que viure aquí"

L'actor va conèixer la dona als 24 anys. Als 30, abans de tenir nens, van dir: "Venem el cotxe, l'ordinador i el piano i anem un any a voltar pel món". Ho recomana

Trobem Marc Cartes a la cuina. A l’actor li agrada posar-se als fogons. Però amb ell no parlem de menjar, ni tampoc de la nova temporada que li espera com un dels protagonistes de la sèrie Com si fos ahir, que TV3 estrenarà al setembre a l’hora de la sobretaula. Tampoc parlem de la seva ja llarga i prolífica carrera al teatre, la tele i el cine. Cartes deixa tot això de banda perquè ens vol contar la que va ser “una experiència inoblidable” de la seva vida -“De les nostres vides, la meva i la de la meva dona”, matisa-. Ens adverteix que no ho ha contat mai públicament, però que en privat no para de recomanar-ho. Marc Cartes ara té 46 anys, va néixer a Andorra, el 1970. Comença el relat.

Tot un any d'estiu

“Amb la dona ens vam conèixer als 24 anys. Als 30 vam començar a pensar a tenir nanos. Però llavors vam dir: «Ep, para, para, abans anem a fer allò que, o fem ara o trigarem molts anys a poder fer, o potser no podrem fer mai. A tots dos ens agrada molt viatjar. Anem a fer realitat una il·lusió: fer la volta al món durant tot un any». Vam fer plans i comptes (pràcticament no teníem res estalviat). Però fent números, ens vam adonar que ho podíem fer: venem el cotxe, l’ordinador i el piano i anem un any a voltar el món. Ens estalviem l’aparcament, l’assegurança, la gasolina... Vam trobar un amic que es quedaria aquell any amb el pis que teníem llogat; ens en pagaria les despeses. I sí, vam vendre el cotxe, i amb el que ens van donar vam comprar dos d’aquells abonaments d’avió que són com l’Interrail però en vols. La meva dona va demanar una any d’excedència a la feina. Vam carregar les motxilles -havia de ser un viatge de motxilla, amb els mínims mitjans- i sí, l’any 2000 vam fer la volta al món seguint el sol, tot un any d’estiu. Vam tornar amb una experiència vital meravellosa i vam comprovar, perquè entre els dos no ens vam gastar amb tot més de 18.000 euros, que fer la volta al món durant tot un any pot ser més barat que viure aquí, a Barcelona”.

Enfortir la relació

“Vam agafar 21 vols, també trens, bicicletes i, a Nova Zelanda, vam llogar una rulot vella que ens va semblar un luxe: després de viatjar i dormir a qualsevol lloc, per fi teníem llit i nevera. Teníem clar que preferíem veure menys llocs però coneixe’ls millor. A cada destinació ens hi vam estar un mes. Vam estar amb persones meravelloses, vam gaudir de la natura com mai i també dels animals, que m’agraden molt. Trigaria massa a explicar-vos tot el viatge. Ara bé, l’experiència més important va ser la d’estar les 24 hores del dia, els dotze mesos, amb la mateixa persona i adonar-nos que tornàvem amb una relació molt enfortida. Eren 24 hores de les d’abans, amb tot el que això implica: no teníem mòbil. Ara el món s’ha tornat petit, llavors la distància era immensa. Si trobàvem un lloc amb internet, enviàvem un correu electrònic a la família. Els vam trucar per Nadal i per l’aniversari dels avis. Jo m’havia preocupat per la feina, per si en tornar ningú pensaria en mi. Però t’adones que un any passa molt ràpid, que tornes i res no ha canviat. Jo no paro de recomanar-ho: és accessible i és possible. La volta al món durant un any. La dona i jo esperem a jubilar-nos per tornar-ho a fer”.