Publicitat
Publicitat

Marta Rotés: "El món de la neu és màgic"

La responsable d'Ski Andorra durant 22 anys es jubila i fa balanç de la seva carrera. Defensa l'existència de l'associació com un ens patronal, formatiu i turístic. Parla apassionadament del món de la neu i és optimista pel futur, tot i que dubta de l'aeroport Andorra-la Seu

Marta Rotés fa 22 anys que és al capdavant d'Ski Andorra. El seu compromís amb l'entitat és tan gran que no es pot deslligar la seva imatge de la marca que dirigeix. Al final d'aquest any deixarà el seu càrrec per jubilar-se i la seva adjunta de direcció, Montse Guerrero, agafarà el relleu. Rotés ha repassat els millors i els pitjors moments de la seva carrera amb l'ARA.ad, en un dels descansos -n'hi ha molt pocs- que l'activitat de la Fira d'Andorra la Vella li permet. Assegura sentir-se molt afortunada d'haver pogut treballar en "un món màgic", el de la neu.

D'on va sorgir la necessitat de crear Ski Andorra?

El problema, en aquell moment, era que les tres estacions que hi havia en aquella època, que eren Arinsal, Soldeu i també el Pas de la Casa, però sobretot Soldeu i Arinsal, anaven cada una per separat a la Fira de Londres. Cadascuna tenia un petit estand. Aleshores, els encarregats de la part promocional van trobar que era absurd, que anéssim tots allà a fer una despesa i venent per separat. Van començar a pensar en un estand comú, el van fer i es van posar a promocionar de cara a l’exterior les estacions andorranes. Després d'això van pensar a fer una marca comuna i van crear la d'Ski Andorra, un any i mig o dos anys abans que es formés l’associació.

Com van ser els inicis de l'ens?

Hi havia un petit despatx a Escaldes amb només una persona, que bàsicament passava els parts de neu als mitjans de comunicació. Després van posar un anunci per trobar un responsable per muntar una associació però a l'anunci només deia que era del món del turisme. Jo sortia del món hoteler, feia divuit anys que hi treballava, i vaig quedar finalista. Llavors em van dir que era per a alguna cosa relacionada amb l’esquí i em va agradar moltíssim la idea, perquè jo sempre havia vingut a Andorra a esquiar amb la meva família. A partir d’aquest moment es va crear l’associació. Ja eren cinc estacions, hi havia més gent al voltant, amb idees i voluntats diferents de promoció. Vam començar una època de publicitat a moltes fires, sobretot entre l’octubre i novembre. L’any que més, potser hi anàvem a tretze o catorze. A França, Anglaterra, Portugal, Espanya… a molts llocs, però ja d'una manera conjunta, com a Ski Andorra.

Quina transformació va viure amb el temps l'associació?

Després es va constituir com a un ens de coordinació de tipus patronal. Quan hi havia algun problema i quan s'havia d’anar a parlar amb alguna entitat –nosaltres tenim relació amb el Ministeri de Turisme, Interior o Indústria, per exemple– fèiem molta més força quan anàvem en conjunt les cinc estacions per obtenir respost Durant bastants anys, hem sigut una mica l'enveja d’altres associacions d’Andorra i també de l’estranger. Quan parlàvem amb Catalunya, amb estacions espanyoles, amb França ens deien que era molt difícil trobar una unitat com teníem nosaltres, que només érem cinc i en un radi geogràfic molt petit. Tothom es coneixia, no tothom tenia la mateixa visió, però crec que ens arribàvem a posar d’acord. Això donava una mica d’enveja a les estacions catalanes perquè ells no ho aconseguien. I les franceses del Pirineu tampoc. Quan es va potenciar la marca Andorra va esdevenir un referent, veien que a Andorra sí que ens enteníem.

Però en realitat hi havia una gran rivalitat, fins i tot entre Ensisa i Saetde... Com vas viure la creació de la marca Grandvalira?

Per a mi va ser una sorpresa total. En aquell període de les cinc estacions hi havia diferents opinions, però si hi havia algú que no estava d’acord, en ser cinc era més fàcil posar-se d’acord que ara, que només són dos pols separats. Quan es va crear Grandvavlira jo estava de promoció en un saló a Portugal. Era un divendres i vaig rebre una trucada que em demanava que agafés el primer avió per estar a la tarda a l'Arthotel i que no preguntés per què. Me’n vaig assabentar quan ho van explicar davant la premsa, a l’hotel. Ens vam quedar gelats. Mai no ho havíem pogut imaginar. Una cosa així l'hauríem d'haver sabut nosaltres, però no, no es va filtrar res. Crec que en aquest tema ho van fer bé, perquè si s’hagueren filtrat coses, segurament els que s'hi oposaven no ho haurien permès.

Hi ha hagut algun altre moment d'aquesta repercussió a la història d'Ski Andorra?

Hi ha hagut moments difícils. Moments en què algú o altre s’ha volgut separar, i semblava que se n’anava tot enlaire... Però jo destacaria que, per molt extrema la situació a la qual haguéssim arribat, vam saber callar, esperar, parlar amb l'un i l'altre, gestionar la situació i va ser cosa de dos o tres mesos que es va poder tornar a parlar amb tothom i calmar els ànims. Saetde va voler marxar perquè no estava d'acord amb alguns temes, van ser moments de pànic, però s'hi van quedar. Crec que també han valorat la capacitat que ofereix Ski Andorra d'estar en agrupacions com la Fianet, la federació de les associacions europees d'estacions d'esquí i altres similars, sempre com Ski Andorra. No tindríem ni la meitat de força per separat.

Quin és ara el paper d'Ski Andorra? Encara aneu junts?

Continuem presentant-nos junts als organismes internacionals però el que sí que ha canviat és la part promocional. Ara anem de la mà amb Andorra Turisme, perquè les estacions tenen aquesta voluntat. Vam considerar que la despesa del nostre pressupost era molt alta pel que fa a la promoció i nosaltres no estem promocionant únicament les estacions, sinó el país. Si fem un vídeo, una xerrada… no promocionem només una pista, sinó que estem parlant de l''après-ski' i tot el que es pot fer a Andorra. Per tant la despesa és enorme i només tenim el finançament del forfet conjunt que venem i el forfet extraescolar. És un repartiment que ve de fa molts anys, quan no sabíem com fer-ho, perquè no hi havia sistemes informàtics per calcular a quina estació accedeix cada client. Fa tres anys vam decidir parlar amb Andorra Turisme per repartir la despesa.

En aquest moment nosaltres posem 100.000 euros, ells fins ara en pagaven 200.000 i aquest any seran 150.000 euros. Aquests diners ens permeten reduir molt la nostra despesa, però cada vegada més les estacions fan la promoció pel seu compte o a través d'Andorra Turisme. Això pot haver suposat que la nostra marca ara surti menys, però també tenim tasques importantíssimes de representació internacional i com a patronal d’Andorra. També apleguem les estacions en les reunions de seguretat, en els temes d'ocupació i immigració, d'educació...

A banda hi ha un tema important que es desconeix, la formació. Nosaltres seguim la formació de l'Estat francès, que és bastant complexa. Els 'pisters', els maquinistes, els agents d'explotació, etc. reben formació francesa, vénen examinadors de França i els que la superen reben un títol francès. És difícil i car, però nosaltres portem l'organització, una feinada bastant gran.

Quines són les necessitats actuals? Què li queda a la persona que et substitueix?

Feina, molta feina! Feina de promoció sempre en seguirem fent. També la relació amb les institucions, la relació amb França i amb l'exterior... continuar venent la marca Andorra, i la formació, per descomptat...

Hi ha alguna cosa que t'hagués agradat poder fer i no has pogut, per les raons que sigui?

El que m'agradaria és que, després d'aquests 22 o 23 anys que fa que l'organització existeix, doncs que seguís. He vist que pot ser molt més o pot ser molt menys, depèn de les llibertats que li donin a la futura directora. Però jo penso que aquí no ens adonem prou del que significa estar junts. Jo sé que Grandvalira són molt potents i que a l'altra vall, Vallnord, la marca també és potent, però el nom d'Andorra ho és més. El que m'agradaria és que, decideixin el que decideixin, que no perdessin mai aquesta sintonia que han tingut les dues.

Les marques Ski Andorra, Grandvalira o Vallnord units fem molta més força, en l’àmbit interior i exterior. Que segueixin en aquesta línia, que sàpiguen harmonitzar idees que no són similars d'un costat i de l'altre perquè de cara a exterior, tinguin la mateixa força. Vagi on vagi, a l’estació que sigui, la gent diu que va a Andorra i això no s’ha de perdre. Tant de bo, realment Ski Andorra servís per donar-se la mà una vall i l'altra i seguir treballant conjuntament.

Quin futur li veus al sector? Amb els deutes, el paper dels comuns, l'escalfament global…

És difícil parlar del futur. Penso que l'esquí és el principal motor d'Andorra, espero que l'escalfament trigui molt a arribar. Ara tenim alguns canvis, anys amb moltíssima neu i d'altres amb menys, però des que es parla de l'escalfament n'hem tingut més, per sort.

Els problemes econòmics penso i espero que es puguin anar resolent. Que les dues valls continuïn donant la feina que donen ara a l'interior del país durant els cinc mesos d'hivern i que tinguin aquest reconeixement internacional amb les proves esportives que estan fent, ser un referent, això ho hem de conservar.

Quan jo vaig arribar a Andorra, ara fa 35 o 40 anys [riu], l'hivern no existia com a destí turístic. Els hotels estaven plens a l'estiu, jo estava al món hoteler i teníem ple de juny a setembre. Tancàvem gener i febrer, a vegades. Treballàvem una mica per Nadal, per Setmana Santa i alguns caps de setmana de pont, però la resta de l'hivern era mort. Després es va produir una inversió, i l'estiu es va fer més curt, i la temporada d’'hivern molt millor. Ara estem trobant l'equilibri entre estiu i hivern. Si l'hivern marxés, imagina't tu!

L'aeroport d'Andorra-la Seu, com hi pot influir?

Desconec com pensen fer-ho, crec que és un aeroport força petit amb bastants problemes tècnics encara. No sé fins a quina mida d'avió hi poden entrar, o si els surt molt més a compte omplir-ne un de gran i anar a Girona, Barcelona o a Tolosa... Això sí que ho poso amb un interrogant perquè no ho veig gaire clar encara.

I la relació amb la resta d’estacions del Pirineu?

Ens tenen enveja. Tenim bona relació amb totes les estacions del Pirineu, però ens tenen enveja sana perquè veuen que invertim molt més que ells. El problema a França és que tenen una hoteleria molt vella, i no gaires places. Aquí a Andorra un dels avantatges, el que ens fa vendre un producte, és l’esquí amb places hoteleres de tota categoria. Des de fa deu anys, el nivell dels hotels ha pujat moltíssim, i això ells no ho tenen. Als Alps sí, però al Pirineu... ens tenen enveja sana.

Ara bé, si he de definir Andorra, em ve al cap esquí, parc hoteler i activitats externes, l’'après-ski'. Comencem a estar al nivell d'algunes estacions dels Alps, les de mida mitjana. Amb l’avantatge de tenir la ciutat tan a prop de les estacions. Això no existeix enlloc. Ara fem venir fins i tot americans. I els russos han vingut principalment per les compres, no tant per l'esquí. Han vingut perquè hi ha aquesta combinació: compres, més 'après-ski', més bona restauració, més esquí. El rus venia deu o dotze dies i esquiava cinc dies, la resta era comprar, menjar, anar a veure Carcassona, Barcelona…

Amb quin regust et quedes del teu pas per Ski Andorra?

Per a mi ha sigut un privilegi. Hi ha hagut dies difícils però ha sigut un privilegi perquè és un món molt maco, de lleure, un món màgic de gent apassionada. No faig una feina rutinària. La majoria de gent que treballa a l'esquí ho fa perquè li agrada, és de vocació i amb empatia. Treballar amb aquesta gent i en aquest marc és un privilegi. Tant a Andorra com a fora. M'entusiasma el que he fet, ho trobaré a faltar.