Publicitat
Publicitat

Rècord de causes presentades al TC

El Tribunal Constitucional ha rebut al llarg del 2014 un total de 51 causes, tal com recull la memòria anual lliurada aquest dilluns als síndics

El Tribunal Constitucional ha rebut al llarg del 2014 fins a 51 causes, el que representa la xifra més elevada des de la seva creació, l'any 1993. Així ho recull la memòria anual que els representants del tribunal van lliurar aquest dilluns als síndics i a la qual ha tingut accés l'ARA Andorra. En la presentació d'aquest document, la presidenta del TC, Laurence Burgorgue-Larsen destaca "l'augment continuat de l'activitat del nostre tribunal".

Tal com posa de manifest la memòria lliurada als síndics, aquestes 51 causes registrades s'emmarquen en el creixement continuat que ha anat experimentant el TC des de la seva creació. Així doncs, si els dos primers anys de funcionament (1993 i 1994), el Tribunal tan sols es va pronunciar en quatre causes, l'any 2001 la xifra ja ascendia fins a les 26.

La memòria remarca que a partir del 2010 ja es va agafar "una velocitat de creuer". Aquell any les causes presentades van ser 49, el 2011, 43, el 2012, 35 i el 2013, 45.

La majoria de causes presentades són recursos d'empara

Al llarg d'aquests anys, la immensa majoria de les causes presentades, un 92,25%, han estat recursos d'empara. De fet, tant l'any 2012 com el 2013 el percentatge es va elevar fins al 100% de les causes.

Aquest 2014, tot i que el volum d'aquests recursos ha estat molt elevat, el Tribunal Constitucional ha detectat una "activació de procediments de constitucionalitat a banda del recurs d'empara". El motiu és que de les 51 causes registrades, 48 es van emmarcar en aquest recurs, que regula la protecció dels drets fonamentals, però tres s'acollien a altres àmbits de l'activitat del TC.

Així doncs, la memòria destaca la presentació de dues qüestions incidentals relacionades amb la constitucionalitat de diverses disposicions de la Llei de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, d'una banda, i de la Llei de propietat horitzontal, de l'altra.

També es destaca "l'important dictamen previ" sobre l'adequació a la Constitució de la Llei qualificada de la Justícia, emès a instàncies del copríncep Hollande.

Pel que fa als 48 casos restants, la memòria destaca que la majoria de les vegades s'activa el recurs d'empara "adduint la vulneració de l'article 10 de la Constitució, que és la disposició que garanteix el 'procés degut', és a dir, el dret a la jurisdicció".

També es posa de manifest la presentació d'algunes causes on s'al·lega la vulneració de drets substancials, com ara el principi d'igualtat, els drets a la llibertat i a la seguretat, els drets a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge i, finalment, al secret de les comunicacions.

El TC vol que es legisli la instal·lació d'aparells de vigilància i control

En relació a aquest darrer aspecte, la memòria remarca "la importància" d'una sentència dictada ja l'any 2015, tot i que el recurs es va presentar el 2014, on "es clarifica una qüestió cabdal que totes les societats democràtiques han d'afrontar i de regular per tal de trobar un equilibri entre les llibertats fonamentals de cada persona –concretament pel que fa al secret de les comunicacions i de la vida privada- i l'exigència legítima de seguretat que qualsevol Estat ha de poder garantir als seus ciutadans".

Tot i que la memòria del 2014 encara no recull aquesta sentència, sí que apunta a la necessitat que les autoritats polítiques "prenguin les mesures escaients per tal de legislar la instal·lació de tot tipus d'aparells de vigilància o de control".