Publicitat
Publicitat

Robert Fernández: “Seria més fàcil portar clubs de futbol professionals si hi hagués un aeroport internacional”

El secretari tècnic del Barça valora el nivell d’infraestuctures d’Andorra, però veu molt difícil que clubs de la magnitud del F.C. Barcelona vinguin al país

Robert Fernández (Castelló, 1962) és secretari tècnic del Barça des de l’any 2015, després de jugar professionalment a futbol en equips com el Barça, el València, el Vila-Real o el Còrdova. Fernández va ser al partit que va disputar la selecció andorrana contra Suïssa el passat 10 d’octubre i, aprofitant la seva visita al país, ha volgut parlar sobre l’arribada d’homes com Capdevila o Saviola a la lliga andorrana, així com de la necessitat d’un aeroport internacional perquè vinguin clubs de futbol professionals a fer pretemporades a Andorra.

L’altre dia va estar al partit de la selecció andorrana contra Suïssa, imagino que per veure algun jugador suís?

Sí, l’any passat també vaig estar al partit contra Bèlgica, però vaig venir només per veure futbol, la selecció suïssa no l’havia vist encara i sempre hi ha jugadors interessants per veure. A més, tampoc hi havia lliga i casualment es jugava a Andorra, i sempre és un plaer venir al país.

Què li va semblar?

Al final va tenir una mica d’emoció. El que no havia tingut durant tot el partit, al final ho va tenir. Al cap i a la fi et quedes amb petits detalls, no res especial, però et serveix per quedar-te amb algunes idees i veure futbolistes que no havies vist. A més, després tens l’oportunitat de veure’ls en els seus equips i sempre va bé observar-los diverses vegades.

Algun jugador suís li va cridar l’atenció?

De fet, a la majoria ja els coneixia i sens dubte tenen futbolistes molt bons, però no en destacaria cap.

Jugadors com Capdevila o Saviola han vingut recentment al país, què li sembla que professionals d’aquest estil vinguin a Andorra?

El cas de Capdevila el conec perquè vaig coincidir-hi en un acte de la Federació i m’ho va comentar, i de Saviola també havia llegit alguna cosa, que s’havia comprat una casa a Ordino i estava amb el seu equip. Per cert, Ordino és un poble que m’agrada moltíssim. La veritat és que han escollit molt bé, perquè a mi Andorra m’encanta i de fa molt de temps. La primera vegada que vaig estar a Andorra va ser el 1978, quan jugava al Vila-real a Tercera Divisió i havíem de jugar aquí, però com que estava nevat no vam poder jugar el partit i vam haver de tornar un altre dia. Andorra m’agrada molt per moltes coses: la natura, la muntanya i la tranquil·litat. A més, és un lloc on trobes més coses de les que creus, jo crec que és un lloc per escapar-s’hi.

Entenc que ve sovint...

Ara que visc a prop, la veritat que de tant en tant viatjo cap aquí. M’agrada molt Andorra i m’agrada molt la bicicleta, de fet he pujat tots els ports d’Andorra. A més, també tinc bona relació amb el Purito i fa poc el vam convidar a l’estadi. M’encanta pujar a Andorra i tinc molt bons amics al país.

Què li cal a la lliga andorrana per ser més competitiva?

No sabria dir-t’ho, al final sempre és un problema d’infraestructura. Jo, per exemple, conec el camp de la selecció i el Comunal, on vaig fer dues pretemporades amb el Barça. Al final, vulguis o no la infraestructura és molt important, dubto que hi hagi millors camps que aquests dos, perquè el camp d’Ordino o els de Santa Coloma no crec que siguin millors. A més, també hi ha la quantitat d’equips, però sí que és cert que fa vint anys segurament la infraestructura era més pobre i la veritat és que ara ja comences a veure més camps de futbol. L’arribada de Capdevila i Saviola també ajuda, però crec que el treball amb el futbol base és fonamental; si surten nois joves amb ganes d’evolucionar, això ajudarà moltíssim.

La Federació Andorrana ja disposa de convenis amb alguns equips per tal de fomentar el treball amb la base, això seria possible fer-ho amb el Barça?

Per què no? En aquests moments crec que no hi ha cap situació així i potser seria una cosa a pensar, però la veritat és que jo em dedico al futbol professional i al club, ja tinc companys que es dediquen a això.

Abans parlàvem de les pretemporades, fa anys el Barça venia a Andorra a fer estades. Creu que això seria possible ara?

Complicat, el futbol professional ha canviat molt i un club de la magnitud del Barça necessita una gran infraestructura, i les pretemporades ja no són iguals a les de fa anys. De fet, moltes vegades també estan marcades per compromisos. El més important per a un equip de futbol professional, ja no només el Barça, és disposar d’un aeroport internacional, ja que contínuament has de viatjar a una ciutat diferent i sempre estàs en moviment, per això, si no disposes d’aquest tipus de serveis és impossible plantejar-se una pretemporada a Andorra. Jo crec que és un tema d’infraestructura, no perquè no tingui bons llocs per anar-hi. A més, pel que conec només hi ha un camp de gespa natural al país, fet que també dificulta que els equips professionals vinguin a Andorra. Tot i això, el país ha millorat molt la seva infraestructura en els darrers anys.

En clau Barça, l’altre dia Luis Suárez rebia la Bota d’Or i sembla que Messi torna a revifar el debat de la Pilota d’Or. Com ho veu?

Per a mi no hi ha debat, el Leo és el millor jugador del món. La gent que sap de futbol sap que el millor jugador del món és Leo Messi, per una sèrie de coses que ha fet durant més d’una dècada, no perquè ho estigui fent bé des de fa un parell d’anys. Leo és un home que ha fet un treball durant tants anys que l’ha portat a una situació que no ha viscut cap jugador del món. De fet, és tan evident que és el millor i que segueix tenint una frescor i una habilitat, que al final parlar de Leo és sempre el mateix. Tot i això, jo de Leo sempre em quedaria amb la seva forma de ser, que és el que l’ha portat on està.

L’altre dia es va veure un bon exemple d’això quan va cedir un penal a Neymar...

Ho va fer l’altre dia i ho fa sovint, Leo és una persona generosa i molt bon ‘tio’. Per a mi és una bona persona i això es nota en el seu llenguatge corporal i la veritat, tots parlem sobre Leo com a jugador, però jo sempre intento parlar de Messi com a persona, perquè és molt bo com a company i ajuda molt l’equip.

Parlem del partit contra el València, en les darreres setmanes s’ha especulat que el Barça va darrere del lateral Joao Cancelo. Fins a quin punt és veritat?

La veritat és que s’especula molt de tot, tu mateix m’has demanat pels jugadors de Suïssa. En el moment que algú de la secretaria tècnica va a algun lloc sempre s’especula, tots tenim la capacitat de detectar, però després està el fet de poder fer alguna cosa o no. Jo, com els altres ‘scouts’, tinc l’obligació de veure futbol, sempre veiem molts jugadors però en aquest cas nosaltres no hem fet absolutament res.

Aquesta temporada Aleix Vidal no ha entrat a gran part de les convocatòries, creu que la situació es pot reconduir?

Quan va acabar la lliga, l’entrenador i jo vam fer una roda de premsa i vam ser molt clars. L’any passat disposàvem de quatre laterals drets més un que estava cedit, Montoya. A més, teníem Dani Alves, Douglas, Aleix i Sergi Roberto. Aquesta temporada Dani ha marxat a la Juventus, Montoya ha anat al València i Douglas a l’Sporting. Per tant, ens hem quedat amb dos laterals drets i podíem haver anat al mercat, però l’entrenador i jo vam creure que aquests serien els dos laterals del primer equip.

Tot i això, aquesta temporada hem vist d’altres jugadors ocupar aquesta posició...

A qui deixes fora de la convocatòria per fer els 18 convocats? Fer una llista és una gran responsabilitat per l’entrenador, però la resposta més important és que el secretari tècnic i l’entrenador van decidir en el seu moment que aquests dos jugadors eren els nostres laterals i podíem haver decidit una altra cosa. La veritat és que porta uns quants partits sense jugar, però ha de seguir treballant i de fet l’entrenador ja ha comentat que confia en ell, i ara cal que tingui paciència i esperi el seu moment perquè jugar al Barça no és fàcil.

Rafinha, per exemple, és un bon reflex d’aquesta paciència de què parlava?

Sí, nosaltres en el seu moment vam fer una aposta molt forta per ell, renovant-lo quan va patir la lesió. De fet, ja havíem començat a parlar abans de la lesió i quan estava a l’hospital vam decidir tancar la renovació. Teníem confiança en el jugador i la veritat és que ha respost. A més, es tracta d’un jugador molt jove i amb unes característiques que ens ajudaran, i esperem que estigui molts anys al club.

Parlant de renovacions, trobem el cas de Jordi Masip, que segons ha sortit a la premsa no té intenció de renovar...

No m’he plantejat absolutament res d’això, de veritat. Estem molt contents amb Masip, encara que no estigui jugant, però n’estem molt satisfets, ja que és un noi que sempre està preparat i entenc que viu una situació molt difícil perquè ha de competir amb dos grans porters. Tot i això, l’entrenador està content amb ell i en cap moment ens hem plantejat obrir-li la porta.

En el cas que decidís marxar, hi hauria un altre debat a la porteria?

Jo no ho sé i no puc plantejar-me res, en el seu moment ja decidirem el més convenient entre totes les parts.

Quina ha estat la decisió més difícil de la temporada? Potser haver de triar entre Claudio Bravo o Ter Stegen?

La veritat és que no, perquè no va ser una decisió pròpiament. Si tu vols renovar-lo però ell no vol, no hi ha debat.

En algun moment es van plantejar triar entre un o l'altre?

Nosaltres volíem els dos porters, en cap moment ens vam plantejar si un o l’altre. De fet, si no haguéssim venut Bravo li hauríem presentat la renovació. En el moment en què ell decideix marxar no hi havia una altra manera d’actuar.

Per tant, quina ha estat la decisió més difícil? Potser la de Douglas, pel fet que ell tampoc volia sortir...

Tampoc, perquè jo tenia molt clar que ell sortiria i l’únic que calia era trobar-li un lloc adequat. Aquesta situació no li era bona, i Douglas necessitava jugar, ja que malauradament, no ha tingut la sort de poder fer-ho aquí. Desitgem que aquesta sigui una bona experiència per a ell, perquè jugar al Barça no és fàcil; de fet, quan fitxes jugadors pel Barça moltes vegades saps que potser no jugaran, perquè els que hi ha són molt bons.

Què n’opina d’aquells que diuen que el Barça està perdent l’essència dels jugadors de casa en els darrers anys?

L’any passat va aparèixer Rafinha i fa dos anys Sergi Roberto. Crec que van apareixent jugadors, però no és fàcil perquè el Barça B va descendir de Segona Divisió A a Segona Divisió B. A vegades hi ha fornades de jugadors que apareixen i truquen a la porta, però estem fent un treball de base molt bo i estem convençuts que de dos a quatre anys tornaran a aparèixer més jugadors.

Precisament aquests dos jugadors provenen d’una fornada que va jugar amb el Barça B a Segona Divisió A...

Al final és un tot, atès que necessites encertar i fa mal, perquè hi ha molts jugadors que ja no volen jugar a Segona Divisió B, però ho farem, jo n’estic segur. Lògicament és una situació dolenta, però estic convençut que la revertirem, ja que vénen jugadors bons i joves però cal tenir paciència i sobretot no pressionar-los. Rafinha, per exemple, ja va ser convocat per la selecció brasilera i Sergi Roberto també juga a la selecció espanyola.