Publicitat
Publicitat

Solstici d'estiu: tot el que cal saber del dia més llarg de l'any

Aquest diumenge és el solstici d'estiu, el dia que projectem una ombra més curta, i aquell en el qual ens podem cremar més de tot l'any

L'estiu del 2015

Aquesta tarda, a les 18 i 38 minuts, arriba l'estiu. L'estiu astronòmic tindrà una durada total de 93 dies i 15 hores i s'acabarà el dia 23 de setembre. La primera lluna plena la veurem el dia 2 de juliol, i el 13 de setembre es produirà un eclipsi parcial de sol que no serà visible des de Catalunya. La pluja d'estels de les Perseides s'esdevindrà el dia 12 d'agost.

Què és el solstici d'estiu?

Avui és el solstici d'estiu, el moment en el qual el sol es troba a més altura sobre l'horitzó. Aquest diumenge, justament, els raigs solars arriben perpendiculars –fan un angle de 90 graus– al tròpic de Càncer, situat a 23,5 graus de latitud nord, una mica per sota de la latitud de les illes Canàries.

Aquest migdia els raigs solars fan un angle de 76 graus a Sevilla, de 72 graus a Barcelona, 62 graus a Londres, 53 graus a Hèlsinki o de 44 graus a Tromso (Noruega). El dia del solstici d'estiu, en definitiva, és també quan projectem l'ombra més curta de tot l'any.

A què es deuen les estacions de l'any?

Cal recordar que estacions de l'any no es deuen al fet que el Sol estigui més o menys lluny de la Terra, sinó al fet que la Terra està inclinada, i que a més es mou al voltant del Sol al llarg de l'any.

La inclinació de l'eix de rotació de la Terra és de 23,5 graus respecte del pla definit per la trajectòria de la Terra al voltant del Sol. Aquests dos factors impliquen que, a l'estiu, l'hemisferi nord quedi més encarat o exposat als raigs solars que l'hemisferi sud, i que per tant rebi més energia. A l'hivern passa justament el contrari, és l'hemisferi austral el que queda encarat cap a sol. Si l'eix de la Terra no estigués inclinat no hi hauria estacions.

Per què pica més que mai avui el sol?

Si els raigs arriben més directament, la radiació solar es reparteix aleshores en una superfície més petita, per tant escalfa molt més que no pas si els raigs arriben més inclinats, com passa a l'hivern, que la superfície on es reparteix la mateixa energia és molt més gran, i per tant aquesta rep menys energia per unitat d'àrea.

Avui és el dia de l'any que els raigs solars arriben de forma més directa i per tant el dia en el qual ens podem cremar més de tot l'any. Això no vol que hagi de ser el dia més calorós de l'any, ja que habitualment les temperatures més altes de l'any se solen assolir entre mitjans de juliol i d'agost. Enguany, però, vam tenir ja una potent calorada a mitjans de maig

El dia més llarg de l'any i la nit més curta

Avui també és el dia més llarg de l'any pel que fa a hores de llum a l'hemisferi nord, i la nit més curta, que no és la de Sant Joan com tradicionalment es diu.

A Barcelona la duració del dia serà de 15 hores i 10 minuts, sis hores més que el solstici d'hivern. A causa de la inclinació de l'eix de la Terra, a més latitud més d'hora es fa de dia, i més tard es pon el sol. Així, aquest dissabte, a Londres tenen un total de 16 hores i 38 minuts de llum solar, a Hèlsinki de 18 hores i 56 minuts, i a Tromso, gairebé a 70 graus de latitud, el sol no es pondrà en tot el dia.

El cercle polar àrtic, ubicat a 66,5ºC de latitud nord, determina les zones en les quals es reben 24 hores de llum solar.

A partir de demà el sol anirà perdent altura sobre l'horitzó. Els dies es començaran a escurçar a l'hemisferi boreal, i l'aportació d'energia anirà minvant de forma gradual fins al solstici d'hivern, que serà el dia que el sol estarà més baix de tot l'any.

Com s'entreveu aquest estiu pel que fa al temps?

L'Agència Estatal de Meteorologia ha pronosticat que l'estiu astronòmic vindrà marcat per temperatures superiors a la mitjana del període de referència 1981-2010 a la Península i a les Illes. Les precipitacions s'entreveuen molt properes a la normalitat entre el juliol i el setembre a Catalunya.

D'altra banda, l'agència nord-americana NOAA entreveu que les precipitacions podrien ser normals a part de Catalunya, però per damunt del que seria habitual en alguns sectors de l'oest i del Pirineu sobretot durant el mes d'agost. Pel que fa a les temperatures els mapes parlen de valors mitjans molt propers a la normalitat al nostre entorn.

En qualsevol cas, cal recordar, finalment, que les previsions estacionals s'han d'agafar sempre amb prudència perquè solen ser de fiabilitat especialment limitada i vàlides, tan sols, per entreveure tendències generals a gran escala.