Publicitat
Publicitat

El SAAS potenciarà l'assistència sanitària a casa i treure el malalt de l'hospital

La parapública preveu un tancament progressiu de llits per adaptar l’oferta a l’índex d’ocupació, ja que preveu fer més actuacions lluny del centre hospitalari

Adequar el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) a les noves necessitats sanitàries, amb l’objectiu de treure el malalt de l’hospital i portar l’assistència sanitària a casa, posant així el malalt al centre dels mecanismes mèdics. Aquest és el principal i primordial objectiu que s’ha marcat la direcció del SAAS i que ha d’estar acabat d’implementar, al menys sobre el paper, durant l’últim trimestre del 2017. “Aplicar els instruments que tindrem definits a final d’any és una tasca d’anys d’evolució i cadascuna de les etapes tindrà un calendari propi”, ha avançat el director general, Josep Maria Piqué. Piqué, avançant-se a possibles crítiques, ha sentenciat que “no estem aquí per contenir la despesa ni perquè les coses no estan ben fetes, sinó per posar l’organització a punt pels reptes que ens venen.”

És per això que la parapública ha definit set línies d’actuació que van de la mà de la reforma sanitària que està duent a terme el ministeri de Salut. Aquestes noves estratègies posen el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària al centre de l’organigrama públic de salut i del qual en depenen els metges de família, els especialistes per compte propi, els metges i infermeres assalariats i els infermers de primària. Tot el cos de professionals treballa sota uns nous reglaments homogenis que els integra per donar un nivell assistencial comú i més pròxim al pacient. 

Per arribar allà on és el malalt, s’ha creat el Programa d’Atenció a la Cronicitat, que està a punt d'acabar-se, i que té com a objectiu atendre aquells malalts crònics des de casa. Dins d’aquest programa s’hi poden trobar aquelles persones afectades per la diabetis, per demències, per fibromialgia i per la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC). A més, s’ha implementat l’atenció de cures pal·liatives al domicili, perquè el pacient “pugui acabar la seva vida en el seu entorn”, ha remarcat el director assistencial, Joan Benazet. A més, la homogeneïtzació dels procediments també passa perquè tots els metges puguin tenir accés als historials clínics, una reforma que està pendent de l’aprovació de la llei de drets i deures del pacient i la història clínica compartida que actualment està en tràmits parlamentaris.

Aquestes modificacions, que permeten actuar als professionals fora de l’hospital, també preveuen tancar llits de l’hospital. “El tancament progressiu de llits es farà de forma paral·lela a aquelles accions que han de portar els metges a fer actuacions fora de l’hospital”, ha explicat el director general. A més, el doctor Joan Benazet afirma que “gràcies a la tecnologia, la cirurgia pot ser menys invasiva i molts actes quirúrgics ja no requereixen un ingrés, però això obliga a tenir una estructura molt potent de suport a domicili”. Per tant, segons ha explicat el director general, el tancament de llits serà dinàmic en relació a l’ocupació que tingui l’hospital i que els llits “no es venen” i s’obriran de nou quan sigui necessari.

Dins de les set línies d’actuació que han de redefinir el centre hospitalari cap a casa del pacient, també hi ha una branca que té l’objectiu de captar nous professionals que cobreixin les vacants actuals. Per això s’ha implementat una nova tipologia de contracte per metges assalariats que facilita la seva formació i el seu capteniment perquè vinguin a Andorra. D’aquesta manera, aquest nou acord preveu que puguin treballar quatre dies al Principat i un al centre de referència, amb el qual el SAAS estarà connectat perquè puguin continuar formant-se. “Andorra abans era molt més atractiu, sobretot per temes fiscals, i ara tenim dificultats per trobar professionals, així que per això implementem aquestes noves maneres més imaginatives”. Segons ha explicat el director assistencial, hi ha dificultats per cobrir les places d’otorrino, anestesistes, pediatres i ginecòlegs. 

En aquesta mateixa idea de captació de professionals també s’està desplegant el programa d’orientació per a estudiants de medicina andorrans. La idea és redirigir aquells estudiants que ho vulguin cap a especialitats que els permetin tenir una major possibilitat d’exercir en el futur dins de la plantilla orgànica del SAAS. Actualment, en aquest programa hi ha tretze inscrits, dos dels quals ja l’han començat.

Tot plegat es pretén tirar endavant sense ampliar la plantilla, que actualment voreja els 1.000 treballadors. “Globalment, l’objectiu no és incrementar el personal sinó fer-lo més qualificat, més format i adaptat a les noves necessitats”, ha afirmat Piqué.  

Nous convenis   

Les noves línies d’actuació ha comportat també la implementació d’un nou contracte entre els metges per compte propi i el SAAS, en el qual es defineixen els drets i deures que a partir d’ara tindran els professionals de la salut, ja que hi havia bona part d’aquest col·lectiu que no tenia cap conveni en vigor. També s’ha tirat endavant la definició de la nova cartera de serveis de l’hospital, que s’ha desenvolupat en base a les noves necessitats. Aquest nou catàleg de serveis exemplifica el que ja s’està duent a terme actualment, allò que es podria fer en el futur i el que no es podria fer perquè la inversió no seria rendible al Principat.

Reducció de les despeses de les hores extres

“No parlaria d’abusos sinó de falta de planificació”. Així ha qualificat el director general, Josep Maria Piqué, la reducció d’un 50% en les despeses per les hores extres. Aquesta disminució de la despesa s’ha pogut dur a terme gràcies a la implementació d’un quadre de comandament pel seguiment de les hores extres i hores de guàrdia. Tot i aquest estalvi del 50%, Piqué ha apuntat que en alguns casos s’ha decidit posar un nou professional que cobrís totes les hores extres que es feien fins al moment.

A més, fruit de la reestructuració que s’està duent a terme, també s’han trobat amb més de vint casos de metges que en el seu contracte tenien bonificacions pel nombre de visites o altres aspectes. De moment s’ha aconseguit eliminar deu casos, però hi ha dotz metges que de moment no han volgut canviar-se el contracte i mantenen les bonificacions. “Aquesta dinàmica s’arrossega des de fa molts anys a causa que en algun moment hi va haver una necessitat imperiosa de portar professionals al país”, ha explicat Piqué. El director general també ha destacat que aquestes situacions creen greuges comparatius importants però que són “petites situacions de gestió interna que en el mesura del possible es van millorant”.